|
Els sotasignants
volem manifestar a les organitzacions polítiques que en aquests
moments negocien la formació del Govern de Catalunya el següent,
Quant a la situació actual
•L’eix viari Vic-Olot per Bracons ha estat
i continua essent font de polèmiques, de confrontacions i
de malestar degut a la manca absoluta de transparència i
de possibilitat de participació ciutadana en tot el procés
de decisió i d’execució del projecte. Un projecte
que, malgrat ser absolutament impactant des del punt de vista de
la sostenibilitat, avui es concreta en l’inici de les obres
en la boca sud del túnel a Sant Andreu de la Vola (Osona).
•S’ha interposat un recurs contenciós administratiu
contra l’aprovació de l’estudi informatiu i d’impacte
ambiental del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques (DPTOP).
Quant a les dificultats i mancances del projecte
•El projecte presenta importants dificultats
tècniques com, per exemple, pendents superiors al 8 %, incompatibles
amb el tipus de trànsit previst.
•No està gens clar quin serà el traçat
que va de la sortida nord del túnel de Bracons fins a Olot,
cosa que ha fet proposar fins a 11 alternatives diferents, algunes
de les quals passen a tocar la reserva natural de la Fageda d’en
Jordà i afecten a la reserva natural dels volcans de Cabriolers.
Quant a la manca de justificació socioeconòmica
•L’estudi socioeconòmic encarregat
pel DPTOP per justificar l’obra ha estat qüestionat per
molts experts, tant des de l’àmbit de l’economia
com de les ciències socials. Més de cinquanta economistes
catalans, molts d’ells catedràtics universitaris, s’han
manifestat contra l’eix Vic-Olot per Bracons.
•L’anàlisi de cost-benefici quantifica els beneficis
ambientals però oblida el costos ambientals. Les seves conclusions
van ser rebatudes per la Càtedra d’Economia de la Universitat
de Girona.
•El projecte de tot l’eix viari Vic-Olot, s’ha
fraccionat en quatre trams, cosa que impedeix, òbviament,
l’avaluació de l’impacte ambiental global de
l’obra completa. Tot i així, en el tram considerat
el propi estudi, malgrat les moltes deficiències que té,
ja reconeix que els impactes ambientals d’aquest nou eix seran
severs.
•El sistema de finançament diferit escollit és
enganyós perquè posposa el pagament hipotecant el
futur.
Quant als efectes induïts que pot generar
•Unes valls de gran interès paisatgístic
i ecològic es veurien irreversiblement afectades, no solament
per l’impacte directe del nou eix viari, sinó també
pels impactes indirectes i les sinèrgies que se’n derivin.
•El projecte afecta directament dos espais d’interès
natural: el Collsacabra i el Puigsacalm-Bellmunt, que es compten
entre els de més valor ecològic de tot el PEIN. El
tram següent fins a Olot, discorreria, possiblement, dins del
Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
•Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,
el sòl agrícola de la Vall d’en Bas és
una de les millors terres de conreu de Catalunya, i sens dubte,
la millor de la Garrotxa. A més, és una geozona excepcional,
un antic llac de resclosa volcànic, el més extens
i ben conservat de Catalunya. Tots aquest espais es veurien greument
afectats pel canvi irreversible en l’ús del sòl.
Quant al recolzament de la comunitat tècnica i científica
•El Parc Natural de la zona volcànica
de la Garrotxa, la Subdirecció General de Boscos, el Consell
de Protecció de la Natura i la Institució Catalana
d’Història Natural han emès, des del 1994, diversos
informes desfavorables.
•Hi ha unanimitat entre els experts sobre les clares deficiències
de l’estudi d’impacte ambiental del tram Torelló-Vall
d’en Bas per Bracons.
•La comunitat tècnica i científica de la Garrotxa
i de Catalunya ha subscrit un manifest contrari a la construcció
de l'eix Vic-Olot per Bracons.
•Les diagnosis de diferents PALS municipals d’Olot,
Les Preses, Vall d’en Bas, entre d’altres, posen de
manifest la gravetat dels efectes no desitjats que pot generar l’obra
i la consideren l’amenaça més greu a la sostenibilitat
de la comarca, especialment al model de turisme rural i ecològic
que s’hi ha desenvolupat els darrers anys.
• La diagnosi del Pla Director Urbanístic de la Garrotxa
recull que l’ordenació territorial s’ha de basar
en les singularitats de la comarca, la no descapitalització
dels sòls i els seus valors naturals, i el desenvolupament
sostenible per a definir del model territorial i establir les Directrius
i Objectius del Pla.
Quant a les alternatives existents
•És un duplicat de l’eix Transversal
de Catalunya, actualment en previsió de desdoblament en la
totalitat de la seva traça.
•Entre els diferents itineraris alternatius a la connexió
viària Vic-Olot per Bracons figuren els viaris Vic-Ripoll-Olot
i el ferroviari Vic-Olot per Bracons; alternatives amb beneficis
socioambientals clarament superiors.
Per tot això que s’ha exposat,
DEMANEM:
1) Que es decreti de manera immediata l’aturada de les obres
de l’eix Vic-Olot per Bracons, en el seu tram Torelló-Vall
d’en Bas, que actualment s'està executant.
2) Que s'iniciï un procés d’anàlisi
i de reflexió que permeti:
• Valorar de manera seriosa la necessitat
real de l’obra i el seu caràcter prioritari, cosa que
ha de condicionar l’oportunitat de seguir amb el projecte
d’acord amb les característiques tècniques i
funcionals establertes.
• Valorar exhaustivament i seriosa totes les
possibles alternatives viàries o ferroviàries incloent-hi
els itineraris Vic-Ripoll-Olot, Vic-Eix Transversal-Olot i l’eix
transversal ferroviari.
• Elaborar el Pla sectorial de sòls
d’especial interès agrícola, el Pla sectorial
de sòls d’especial interès forestal i el Pla
territorial parcial de les comarques de Girona, tots ells previstos
al Pla Territorial General de Catalunya que garanteixin la salvaguarda
dels millors sòls agrícoles i forestals del país.
• Ampliar l’Espai d’Interès
Natural de les Serres de Milanys-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt
incorporant els espais oberts agrícoles de la capçalera
de la riera de Joanetes fins a la cota 525-575.
• Desenvolupar els estudis de base per a la
incorporació dels municipis de la Vall d’en Bas i de
Riudaura al Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.
• Garantir la permeabilitat entre tots els
espais protegits ja siguin d’interès natural o de protecció
especial, a través de les zones d’especial interès
connector proposades per la Generalitat i en concret: els eixos
fluvials i els espais lliures entre els continus urbans.
• Redactar un nou Pla de Carreteres i el Pla
de Mobilitat de Catalunya, que siguin sotmesos a l’avaluació
ambiental estratègica, amb àmplia participació
pública.
3) Que s'obri un procés de debat i de participació
ciutadana, que permeti la recerca de consens i acords sobre aquesta
qüestió i que s'adigui amb els nous aires de canvi que
la societat catalana ha manifestat en les eleccions del 16 de novembre.
Els sotasignants pensem que donades les circumstàncies i
les fortes divergències polítiques, científiques
i tècniques que s'han anat manifestant durant els darrers
anys, les obres actualment en marxa, que es corresponen a un projecte
maximalista, d’un enorme cost econòmic i de gran envergadura,
-via d'alta capacitat i de connexió entre itineraris transeuropeus-,
poden suposar impactes i danys irreparables per un territori tant
emblemàtic i estimat, per molts ciutadans d'aquest país.
Girona, 11 de desembre de 2003
| Signants:
o Martí Boada, geògraf, professor
de ciències ambientals de la UAB
o Xavier Canosa, arquitecte
o Eudald Carbonell, catedràtic de
prehistòria de la U. Rovira i Virgili
o Alexandre Casademunt, professor de ciències
polítiques de la UAB
o Mita Castanyer, geògrafa, professora
de la UdG, membre de la junta de la Societat Catalana d’Ordenació
del Territori
o Lluïs Fajarí, doctor en químiques
o Modest Fluvià, catedràtic
d’economia de la UdG
o Josep Maria Mallarach, màster en
ciències ambientals i consultor ambiental, geòleg
o Ramon Margalef, catedràtic d’ecologia
de la UB
o Joan Martínez Alier, catedràtic
d’economia i història econòmica de la
UAB, director de la revista Ecologia Política
o Fausto Miguelez, degà de la Facultat
de Ciències Polítiques de UAB
o Narcís Prat, catedràtic d’ecologia
de la UB
o Albert Recio , professor d’economia
aplicada de la UAB
o Simón Rosado, responsable de política
sectorial i medi ambient de CC.OO. de Catalunya
o Jordi Sánchez, professor de ciències
polítiques de l’UB
o Jordi Sargatal, naturalista i director
de la Institució Catalana de Historia Natural
o Joaquim Sempere, professor de sociologia
de la UB
o Joan Serra, advocat
o Joan Subirats, catedràtic de ciència
política de la UAB
o Enric Tello, catedràtic de història
i institucions econòmiques de la UB
o Josep Maria Terricabres, catedràtic
de filosofia de la UdG
o Josep Vigo, professor de botànica
de la UB
o Santiago Vilanova, periodista i consultor
ambiental |
|