contacta amb nosaltres  
         
 
Declaració per l'aturada immediata de Bracons

 

     

Els sotasignants volem manifestar a les organitzacions polítiques que en aquests moments negocien la formació del Govern de Catalunya el següent,


Quant a la situació actual

•L’eix viari Vic-Olot per Bracons ha estat i continua essent font de polèmiques, de confrontacions i de malestar degut a la manca absoluta de transparència i de possibilitat de participació ciutadana en tot el procés de decisió i d’execució del projecte. Un projecte que, malgrat ser absolutament impactant des del punt de vista de la sostenibilitat, avui es concreta en l’inici de les obres en la boca sud del túnel a Sant Andreu de la Vola (Osona).

•S’ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).

Quant a les dificultats i mancances del projecte

•El projecte presenta importants dificultats tècniques com, per exemple, pendents superiors al 8 %, incompatibles amb el tipus de trànsit previst.

•No està gens clar quin serà el traçat que va de la sortida nord del túnel de Bracons fins a Olot, cosa que ha fet proposar fins a 11 alternatives diferents, algunes de les quals passen a tocar la reserva natural de la Fageda d’en Jordà i afecten a la reserva natural dels volcans de Cabriolers.

Quant a la manca de justificació socioeconòmica

•L’estudi socioeconòmic encarregat pel DPTOP per justificar l’obra ha estat qüestionat per molts experts, tant des de l’àmbit de l’economia com de les ciències socials. Més de cinquanta economistes catalans, molts d’ells catedràtics universitaris, s’han manifestat contra l’eix Vic-Olot per Bracons.

•L’anàlisi de cost-benefici quantifica els beneficis ambientals però oblida el costos ambientals. Les seves conclusions van ser rebatudes per la Càtedra d’Economia de la Universitat de Girona.

•El projecte de tot l’eix viari Vic-Olot, s’ha fraccionat en quatre trams, cosa que impedeix, òbviament, l’avaluació de l’impacte ambiental global de l’obra completa. Tot i així, en el tram considerat el propi estudi, malgrat les moltes deficiències que té, ja reconeix que els impactes ambientals d’aquest nou eix seran severs.

•El sistema de finançament diferit escollit és enganyós perquè posposa el pagament hipotecant el futur.

Quant als efectes induïts que pot generar

•Unes valls de gran interès paisatgístic i ecològic es veurien irreversiblement afectades, no solament per l’impacte directe del nou eix viari, sinó també pels impactes indirectes i les sinèrgies que se’n derivin.

•El projecte afecta directament dos espais d’interès natural: el Collsacabra i el Puigsacalm-Bellmunt, que es compten entre els de més valor ecològic de tot el PEIN. El tram següent fins a Olot, discorreria, possiblement, dins del Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

•Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el sòl agrícola de la Vall d’en Bas és una de les millors terres de conreu de Catalunya, i sens dubte, la millor de la Garrotxa. A més, és una geozona excepcional, un antic llac de resclosa volcànic, el més extens i ben conservat de Catalunya. Tots aquest espais es veurien greument afectats pel canvi irreversible en l’ús del sòl.


Quant al recolzament de la comunitat tècnica i científica

•El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, la Subdirecció General de Boscos, el Consell de Protecció de la Natura i la Institució Catalana d’Història Natural han emès, des del 1994, diversos informes desfavorables.

•Hi ha unanimitat entre els experts sobre les clares deficiències de l’estudi d’impacte ambiental del tram Torelló-Vall d’en Bas per Bracons.

•La comunitat tècnica i científica de la Garrotxa i de Catalunya ha subscrit un manifest contrari a la construcció de l'eix Vic-Olot per Bracons.

•Les diagnosis de diferents PALS municipals d’Olot, Les Preses, Vall d’en Bas, entre d’altres, posen de manifest la gravetat dels efectes no desitjats que pot generar l’obra i la consideren l’amenaça més greu a la sostenibilitat de la comarca, especialment al model de turisme rural i ecològic que s’hi ha desenvolupat els darrers anys.

• La diagnosi del Pla Director Urbanístic de la Garrotxa recull que l’ordenació territorial s’ha de basar en les singularitats de la comarca, la no descapitalització dels sòls i els seus valors naturals, i el desenvolupament sostenible per a definir del model territorial i establir les Directrius i Objectius del Pla.

Quant a les alternatives existents

•És un duplicat de l’eix Transversal de Catalunya, actualment en previsió de desdoblament en la totalitat de la seva traça.

•Entre els diferents itineraris alternatius a la connexió viària Vic-Olot per Bracons figuren els viaris Vic-Ripoll-Olot i el ferroviari Vic-Olot per Bracons; alternatives amb beneficis socioambientals clarament superiors.


Per tot això que s’ha exposat,

DEMANEM:

1) Que es decreti de manera immediata l’aturada de les obres de l’eix Vic-Olot per Bracons, en el seu tram Torelló-Vall d’en Bas, que actualment s'està executant.

2) Que s'iniciï un procés d’anàlisi i de reflexió que permeti:

• Valorar de manera seriosa la necessitat real de l’obra i el seu caràcter prioritari, cosa que ha de condicionar l’oportunitat de seguir amb el projecte d’acord amb les característiques tècniques i funcionals establertes.

• Valorar exhaustivament i seriosa totes les possibles alternatives viàries o ferroviàries incloent-hi els itineraris Vic-Ripoll-Olot, Vic-Eix Transversal-Olot i l’eix transversal ferroviari.

• Elaborar el Pla sectorial de sòls d’especial interès agrícola, el Pla sectorial de sòls d’especial interès forestal i el Pla territorial parcial de les comarques de Girona, tots ells previstos al Pla Territorial General de Catalunya que garanteixin la salvaguarda dels millors sòls agrícoles i forestals del país.

• Ampliar l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Milanys-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt incorporant els espais oberts agrícoles de la capçalera de la riera de Joanetes fins a la cota 525-575.

• Desenvolupar els estudis de base per a la incorporació dels municipis de la Vall d’en Bas i de Riudaura al Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa.

• Garantir la permeabilitat entre tots els espais protegits ja siguin d’interès natural o de protecció especial, a través de les zones d’especial interès connector proposades per la Generalitat i en concret: els eixos fluvials i els espais lliures entre els continus urbans.

• Redactar un nou Pla de Carreteres i el Pla de Mobilitat de Catalunya, que siguin sotmesos a l’avaluació ambiental estratègica, amb àmplia participació pública.


3) Que s'obri un procés de debat i de participació ciutadana, que permeti la recerca de consens i acords sobre aquesta qüestió i que s'adigui amb els nous aires de canvi que la societat catalana ha manifestat en les eleccions del 16 de novembre.


Els sotasignants pensem que donades les circumstàncies i les fortes divergències polítiques, científiques i tècniques que s'han anat manifestant durant els darrers anys, les obres actualment en marxa, que es corresponen a un projecte maximalista, d’un enorme cost econòmic i de gran envergadura, -via d'alta capacitat i de connexió entre itineraris transeuropeus-, poden suposar impactes i danys irreparables per un territori tant emblemàtic i estimat, per molts ciutadans d'aquest país.

Girona, 11 de desembre de 2003

Signants:

o Martí Boada, geògraf, professor de ciències ambientals de la UAB
o Xavier Canosa, arquitecte
o Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la U. Rovira i Virgili
o Alexandre Casademunt, professor de ciències polítiques de la UAB
o Mita Castanyer, geògrafa, professora de la UdG, membre de la junta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori
o Lluïs Fajarí, doctor en químiques
o Modest Fluvià, catedràtic d’economia de la UdG
o Josep Maria Mallarach, màster en ciències ambientals i consultor ambiental, geòleg
o Ramon Margalef, catedràtic d’ecologia de la UB
o Joan Martínez Alier, catedràtic d’economia i història econòmica de la UAB, director de la revista Ecologia Política
o Fausto Miguelez, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de UAB
o Narcís Prat, catedràtic d’ecologia de la UB
o Albert Recio , professor d’economia aplicada de la UAB
o Simón Rosado, responsable de política sectorial i medi ambient de CC.OO. de Catalunya
o Jordi Sánchez, professor de ciències polítiques de l’UB
o Jordi Sargatal, naturalista i director de la Institució Catalana de Historia Natural
o Joaquim Sempere, professor de sociologia de la UB
o Joan Serra, advocat
o Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la UAB
o Enric Tello, catedràtic de història i institucions econòmiques de la UB
o Josep Maria Terricabres, catedràtic de filosofia de la UdG
o Josep Vigo, professor de botànica de la UB
o Santiago Vilanova, periodista i consultor ambiental

 

Pàgina actualitzada 11/09/06 , Salvem les Valls