DEU BONES RAONS PER OPOSAR-SE AL NOU EIX VIARI VIC-OLOT PER BRACONS

1. L'estudi socioeconòmic promogut per la Generalitat no ha pogut justificar la conveniència del projecte i ha estat refutat per tècnics i acadèmics independents. Entre altres errors metodològics greus, l'estudi de la Generalitat ignora completament tots els costos ambientals del projecte.

2. Es tracta d’un projecte clarament anacrònic en un plantejament de mobilitat sostenible, que contradiu l’Estratègia de la Unió Europea pel desenvolupament sostenible (2001) i la política de transport comunitària, i que resulta del tot innecessari amb l’Eix Transversal i la millora de la connexió via Ripollès.

3. És l’obra pública que té un potencial negatiu més greu contra la sostenibilitat de la Garrotxa, tal com reconeix l’agenda 21 (PALS) aprovada per l’Ajuntament d’Olot (2002) i que, a més, no ha avaluat mai els impactes socials, econòmics i ambientals que provocaria en conjunt, malgrat que s’ha demanat reiteradament.

4. Causaria impactes ecològics i ambientals severs, com reconeix el propi estudi d’impacte ambiental (malgrat que només cobreix un segment de l’eix Vic-Olot), i que afectaria directament:

• El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que quedaria partit pel mig,
• Dos del espais d’interès natural més extensos de Catalunya (Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm – Bellmunt i Collsacabra), que contenen nombrosos tàxons i hàbitats d’interès europeu.
• La plana d’en Bas, una de les millors terres agrícoles de Catalunya

5. L’alternativa clara, raonable i llargament reivindicada és millorar la xarxa viària que ja existeix:

• La connexió viària Garrotxa – Selva fins l’autopista A-7 per la vall d’Hostoles (carretera de la vergonya)
• La connexió viària Garrotxa – Ripollès – Osona via Ripoll
• La connexió viària Garrotxa - Pla de l’Estany – Gironès

Aquest conjunt d’obres viàries, reivindicades des de fa anys pels municipis i Consells Comarcals corresponents, tenen un cost econòmic sensiblement inferior, donarien lloc a uns beneficis econòmics i socials molt superiors i produirien uns impactes negatius, tan ambientals com socials, incomparablement inferiors.

6. Causaria un empitjorament de la qualitat de vida a les poblacions de l’eix Olot – Vic (Olot, Les Preses, Vall d’en Bas, Joanetes, Sant Andreu de la Vola iSant Pere de Torelló) amb un:

• Augment de la contaminació acústica
• Augment de contaminació atmosfèrica
• Augment d’accidents i la mortalitat en les nostres carreteres
• Afavoriria la penetració de les malalties porcines d’Osona a la Garrotxa
• Un conjunt de factors que aniria en detriment de l’equilibri sectorial que cerca la Garrotxa i del model de turisme sostenible impulsat per l’Associació Garrotxa Terra de Acolliment Turístic (AGTAT).

7. El projecte aprovat encara té greus errors tècnics que no s’han pogut esmenar per no encarir encara més l’astronòmica xifra de 162,8 milions d’euros (uns 27.000 milions de pts) d’entre els quals destaquen: un pendent excessiu (8%) a la sortida nord-est, galeria única (desaconsellable en llargs túnels després dels gravíssims accidents de Suïssa) i un voral exterior inferior al mínim reglamentari, fets que el convertirien en una obra viària problemàtica, també, des del punt de vista de la seguretat.

8. Fomentaria encara més el transport viari, quan a Catalunya les emissions de CO2 ja han augmentat el 50% des de 1990, és dir, s’han doblat de llarg les emissions que hauria de tenir l’any 2012 per tal d’acomplir els acords de Kyoto de lluita contra el canvi climàtic. Per això, cal impulsar la recuperació, a mig termini, de la connexió ferroviària que Olot havia tingut amb Girona i Sant Feliu de Guíxols i estudiar la possibilitat d’estendre aquesta línia cap a Vic on s’enllaçaria amb la línia Barcelona - Puigcerdà. El tren és el sistema de transport terrestre més sostenible i segur, i segons el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya totes les capitals de comarca catalanes n’haurien de tenir.

9. L’oposició social al projecte de Bracons és àmplia i ha anat en augment, malgrat la propaganda oficial, com han posat de manifest els reiterats actes de rebuig organitzats per la plataforma Salvem les Valls amb ampli suport cívic. A més, segons una enquesta realitzada per la mateixa Generalitat (2002) més de la meitat de la població de la Garrotxa considera que aquesta obra seria un “atemptat ecològic”.

10. Existeix una considerable oposició política tant a nivell municipal com parlamentari. Destaca el rebuig de la població local més directament afectada, els ajuntaments de la Vall d’en Bas (Garrotxa) i de Sant Pere de Torelló (Osona) i dels sindicats agraris Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Unió de Pagesos.