Resulta força evident que l'economia d'una comarca, avui molt millorada en la seva accessibilitat i tan diversificada com la Garrotxa, en cap cas depèn, en l'època que estem, de l'estalvi d'uns minuts per accedir de Vic a Olot o a l'inrevés.

 Moció del Consell de Protecció de la Natura sobre l'estudi informatiu de la "Nova carretera Vic-Olot"- 20 d'abril de 1994


 Carregar tots els arguments de crisi i desenvolupament d'un territori en les comunicacions pot ser escapisme.

  Joan Vicente, geògraf. Novembre 1995


 Crec que la millora de les comunicacions pot ser perjudicials per a la Garrotxa. És evident que les bones comunicacions donen vitalitat a les ciutats, però, aquesta mateixa vitalitat pot fer que Olot perdi el que els economistes anomenem "l'efecte seu". T’ho diré d’un altra manera canvio els diners que costarà el Túnel de Bracons per dedicar-los a promocionar la indústria local, la formació professional i el sòl industrial.

  Ernest Lluch, economista. Febrer de 1997

 ¿Com poden invertir-se millor els 20.000 milions de pessetes per afavorir el desenvolupament econòmic de la Garrotxa, és l’eix Vic-Olot la millor manera?

  Modest Fluvià, catedràtic d'Economia de la Universitat de Girona. 3 de juny de 2002

És l'eix la solució?

Els que prenen les decissions, els que argumenten obstinadament que la solució per a la Garrotxa és la construcció de l'autovia de Bracons, haurien de fer un exercici previ de reflexió:

 1.-Quins són els problemes que volen solventar? la "congestió" de l'eix Transversal?, la "crisi" econòmica de la Garrotxa?, l'accessibilitat comarcal?, la cohesió de les ciutats centrals de Catalunya?, el preu del sòl industrial?, la manca de llocs de treballs per als joves licenciats?, l'estructura demogràfica?...

Un cop detectat(s) el(s) probleme(s), cal preguntar-se:

 2.-La millora de les infrastructures de transport, és la solució òptima a aquests problemes?

Si la resposta és afirmativa, cal preguntar-se:

 3.- El transport per carretera és el mode més adequat?, S'ha de millorar la xarxa viària existent o fer-ne una de nova?

Obviament cal ponderar quina d'aquestes opcions és la que genera beneficis socials i econòmics més grans.

Si la construcció d'una nova infrastructura és la solució, cal realitzar un estudi socioeconòmic multicriteri que inclogui una acurada anàlisi cost-benefici que no infravalori els costos, que no sobrevalori els beneficis i que no exclogui els costos ambientals. L'estudi ha de servir per avaluar altres costos que no es poden monetaritzar: la pèrdua d'hàbitats naturals, l'ocupació del sòl fèrtil, el deteriorament paisatgístic, la inseguretat... Perquè que els costos no es puguin quantificar no vol dir que no es puguin valorar.