L'anàlisi de la realitat revela però que la Garrotxa no és una comarca deprimida. En molts dels indicadors socioeconòmics es troba per damunt de la mitja catalana.

 La Garrotxa té una població de 47.747 persones (2001). El creixement mantingut en el període 1981-2001 és semblant al de Catalunya però inferior al de les comarques de referència: l'Alt Empordà i Osona.


A Olot viuen 28.060 persones (2001) que respresenta prop del 60 % de la població comarcal. 

Tot i que l'evolució en la construcció d'habitatges la Garrotxa no arriba als índex de l'Alt Empordà i d'Osona, es manté per sobre de la mitja catalana.

 Si comparem el creixement de la població amb el ritme de construcció d'habitatges ens adonem s'ha construït moltíssim més del que ha crescut la població.

 Pel que fa al mercat de treball l'atur ha anat baixant en els darrers anys d'acord amb tendència general. A la Garrotxa es manté generalment una taxa inferior a la de Catalunya i comarques de referència.

 A diferències d'altres comarques, la ocupació a la Garrrotxa té un comportament molt estable al llarg de l'any. En comarques molt turístiques com ara l'Alt Empordà, cada any s’observa com la desocupació baixa amb força de març a setembre amb la temporada turística.
 

L'estructura sectorial del Producte Interior Brut (PIB) resalta el fort paper que juga la indústria en la economia garrotxina.

 La Garrotxa és una comarca fortament industrialitzada, per sobre de les comarques de referència i de la mitja de Catalunya. La indústria és força diversificada (alimentària, tèxtil, metal.lúrgica, química...) amb una estructura de tipus petit i mitjà, generalment de capital autòcton.

 L'evolució en els darrers anys mostra la terciarització de l'economia d'acord amb la tendència dels països més desenvolupats. I com a conseqüència la indústria va perdent pes poc a poc.

 El creixement experimentat del PIB en la dècada dels 90 posa de relleu l'augment de la producció comarcal.

 El PIB per càpita, tot i els defectes d'aquest indicador econòmic, s'utilitza de manera generalitzada com a mesura de benestar. La Garrotxa és de les comarques amb un PIB pc més alt, per sobre de la mitjana catalana.

  La renda familiar disponible per habitant és un altre indicador que mesura els ingressos que disposen els habitants d'un territori i que poden destinar-se al consum o al estalvi. I en el cas de la Garrotxa mostra que els seus habitants no estan gaire lluny de la mitja catalana.

 L'índex de motorització, el nombre de vehicles per habitants, és alt, i augmenta d'acord amb la tendència general.

  Un indicador negatiu relacionat amb la qualitat de vida dels habitants de la comarca és el nombre de llits hospitalaris per cada 1000 persones. Aquest mostra la Garrotxa per sota de la mitja catalana com la resta de comarques de referència.