Com sap tothom, els garrotxins són una de les tribus més orgulloses que hi ha al nord-est del riu Ter. Defensors de les seves tradicions, els vents foranis arriben amb dificultat a aquestes terres. Però vivim en la era de la intercomunicació desfermada i, per tant, amb una inexorable cadència veiem com s’incorporen al territori els hàbits del llogarret global.

Fa pocs dies, per exemple, s’ha inaugurat una sala de multicinemes que permetrà la projecció dels mateixos films que s’estrenen simultàniament a Barcelona i la resta de l’univers. Sens dubte una bona notícia per als cinèfils. Però que ha comportat la desaparició de tres cinemes de tota la vida on qui més qui menys conservava algun record de tardes memorables, d’amors a la foscor, de llàgrimes sentides... És l’hora de la nostalgia pels vells cinemes de poble, de les dobles sessions i tot un món que s'està perdent. I amb els multicines que ens actualitzen la cartellera amb una celeritat absoluta, veig que han arribat també nous costums, com el de les grans bosses de crispetes que arriben a assolir, amb les seves botigues a l’entrada mateix, una magnitud d’iguals proporcions que la desitjada pel·lícula que anirem a fruir. Abominable costum aquest que s’incorpora indestriablement al darrer film d'Allen o d'Spielberg.

També aquests dies s’anuncia la creació a Olot d’una colla castellera. És la globalització que arriba a les més velles tradicions la que ens porta els Xiquets de Valls a les nostres terres. La televisió ha obrat aquesta difusió cultural de les tradicions tarraconines a les comarques del nord--est. Aviat sentirem gralles garrotxines animant els acotxadors i els anxenetes de casa nostra. Aquesta vegada no podem pas dir que sigui un mal esforç, però em pregunto què tindrem d’exportable i universal a la Garrotxa, per tal de sumar-nos a aquesta empresa de la globalització. La faràndula local?, el ball del Gambeto?, els tallers de sants?... Cal estar preparats. La construcció del túnel de Bracons, que ens ha de comunicar amb el món exterior, ens reportarà sens dubte una altra onada d'ecumenisme globalitzador.