| Periòdicament,
el professor Casademunt, de Sant Cugat del Vallès, ens adverteix
dels perjudicis que ens causarà l'eix Vic Olot i ens suggereix
que no val la pena fer-lo. Se'l veu tan convençut i és
tanta la seva insistència (suara des de La Comarca, abans
des d'El Punt i anteriorment des de l'Avui), que m'agradaria adreçar-li
un parell de preguntes i unes reflexions:
1. Vostè que viu a Sant Cugat del Vallès, quan va
a Barcelona o a Mataró o a Girona o ve a Olot o va a Perpinyà
passa sempre per la Rabassada -un caminot maco, segur i còmode
com la tan nostrada carretera de coll de Bracons-la Vola- o ho fa
per alguna de les moltes autopistes que tenen, la N-II, pels nous
túnels de Vallvidrera? I la gran majoria dels seus veïns,
per on passen?
2. Si per anar a Barcelona des del Vallès només hi
hagués la carretera de la Rabassada, creu que hi aniria tan
sovint? Estaria d'acord a no construir cap alternativa? Creu que
Barcelona i el seu Sant Cugat serien les ciutats pròsperes
i riques que són? Existiria una universitat a Bellaterra?
Tindrien la magnifica programació de teatre que tenen? L'Arxiu
Nacional estaria al seu poble?
3. No li sembla que seria més raonable conservar equilibrat
el conjunt del territori, repartint sosteniblement els equipaments,
les zones productives, les zones protegides i la població,
enlloc de compartimentar el territori, creant d'una banda illes
feréstegues (la Garrotxa zona de descans i relax dels de
Sant Cugat!!) on no es pot fer res (ni polígons, ni carreterotes
com les que vostès tenien fa 40 anys!!) i unes altres zones
absolutament destrossades, dedicades al treball i a la producció,
sense zones protegides, amb uns rius pudents, súper ben comunicades
(amb autopistes de 4-8 carrils!!!)? No li sembla que si treballéssim
per un país equilibrat potser no us caldria sortir «pitant»
cada divendres de Sant Cugat a respirar aire fresc a Olot i nosaltres
no hauríem d'emigrar a la metròpoli per poder treballar!!?
Finalment, a mi em sembla que erreu el tret: el futur ecològic
no ens el juguem a la Garrotxa, sinó a l'entorn de Barcelona
i arran de costa. Heu de saber que la gran majoria de garrotxins
(siguin del partit que siguin, aquesta ha estat la nostra sort!)
ens estimem el nostre paisatge tal com és i volem seguir
vivint en aquesta comarca, és per això que ens hem
preocupat de protegir-ne la major part (Parc Natural i PEIN) i de
legislar restrictivament sobre els usos que es poden fer del territori
(amb perjudici de certes activitats econòmiques pretesament
ecològiques) i sobre la qualitat de l'aigua que volem als
nostres rius; alhora que fem mans i mànigues per fer-ho compatible
amb el manteniment d'un teixit productiu equilibrat i dinàmic,
que és el que ens permet continuar arrelats al territori.
És un equilibri difícil, certament, però necessari.
De res no ens serviria un territori molt ben protegit si no hi poguéssim
viure, a l'estil de l'Alt Pirineu. És per això que
acceptem el sacrifici que representa fer el túnel. I també
és per això que volem el millor túnel possible,
encara que sigui més car o que arribi amb més retard.
Sincerament, crec que si en lloc de venir a donar-nos lliçons
haguéssiu vingut a aprendre com ens ho hem fet (els ciutadans
i les institucions que ens representen) per mantenir aquest territori
tal com és, les perspectives de futur d'aquest país
serien molt millors. La meva il·lusió nacional seria
veure com els ajuntaments del Vallès i el seu Consell Comarcal
fossin tan valents com han estat els nostres i que modifiquessin
el Pla General en el sentit de limitar les noves urbanitzacions
i els nous polígons industrials i protegir el poc territori
no urbanitzat que us queda, i que recolzessin el traslladat dels
equipaments: conselleries, universitats, hospitals de referència...
a l'interior del país per ajudar a reequilibrar-lo i a fer-lo
realment sostenible. Però això són les utopies
de quatre pagesos!
|
