Molta gent diu que aquest govern no durarà. Són els que opinen que les contradiccions internes d'aquest consell executiu tan divers l'encallaran tot just començar. No hi estic d'acord. Aquest govern durarà! Que no s'equivoqui ningú: a Catalunya difícilment es reproduirà un escenari com el balear, on a l'esquerra plural la tomben a la primera. A les Illes, el govern d'Antich va ser arrasat per la maquinària politicomediàtica del PP. Aquí, l'àmplia complicitat dels mitjans i la capacitat socialista de bastir potents aparells propagandístics jugaran a favor de l'esquerra. I l'agressivitat del PP acabarà només sumant punts a favor de Maragall. El 2007, CiU, certament, pot recuperar la Generalitat perquè compta, entre d'altres, amb l'actiu d'un excel·lent candidat. Haurà de treballar, però, de valent. Com es resoldran les contradiccions del nou govern? La dinàmica social i econòmica, la implacable realitat, acabarà imposant la seva lògica. Nadal acabarà fent el túnel de Bracons. L'autopista del Maresme (A-19) arribarà a la Costa Brava sud. Mentrestant, les autopistes en general continuaran essent de pagament. No podran imposar la moratòria urbanística que alguns pretenien. Per no poder, no podran ni tan sols aturar els camps de golf... i no sé què succeirà amb els parcs eòlics. Sí que sé que, malgrat l'oposició d'ERC, Pere Esteve haurà de tirar endavant la línia Setmanat-Bescanó. I també sé que aquest conseller no podrà imposar cap ecotaxa. Benach farà el que ha de fer amb l'escola concertada! Iniciativa, ben segur, s'indisposarà per moments. A la fi, però, s'acabaran buscant els arguments que calguin. Si van ser capaços de justificar el canvi de posició respecte a l'OTAN... El que es tracta, però, és que la brúixola canviï ràpidament l'orientació. (...) No sóc massa optimista respecte a les possibilitats de veure avançar una reforma institucional més favorable al reconeixement nacional de Catalunya. A l'hora de negociar el nou Estatut i el concert econòmic, el nou govern es trobarà amb els mateixos topalls amb què s'ha trobat el govern de Pujol. I, francament, no veig pas ni Maragall ni Carod més hàbils que Pujol a l'hora de superar-los. Finalment, i com a nacionalista, em preocupa molt que a l'hora de definir les polítiques culturals, educatives, esportives i mediàtiques hi puguin més els amics i coneguts babèlics de Maragall que no pas ERC. En qualsevol cas, tenim més consellers que mai i fins viceconsellers. Per personal no ha de quedar!