- Per què el govern de les esquerres i no un de tripartit amb ERC i CiU?
- «Vam fer una tria de negociació en una sola direcció, fins al punt que amb CiU no ens hi vam posar en contacte. I quan CiU va triar posar-se en contacte amb nosaltres, ho va fer per una via tan indirecta i rocambolesca que passava per Madrid, i això ens demostrava que no sabien ben bé què passava ni amb qui havien de negociar. Mentre que entre el PSC i ERC, des del primer dia, hi va haver una negociació madura, de molts papers sobre la taula i d'afinar moltíssim el llapis. Davant de l'actitud de CiU, que només insistia amb variacions modulades per Jordi Pujol, més que no pas per Artur Mas, sobre el tripartit de centre, els partits que negociàvem el tripartit d'esquerres sabíem que teníem alguns riscos, però també que un acord ens faria forts i ens permetria abordar quatre anys de govern tranquil, compromès amb uns valors, unes idees i un programa.»

- Hi ha qui creu que el pacte no serà ni estable ni durador, per les diferències d'alguns dels seus membres en temes com ara les grans infraestructures.
- «Assegurar això indica un agosarament excessiu i una ignorància del contingut del text del tripartit, perquè, en una visió externa, és veritat que aquesta pot ser la impressió, però si un analitza el contingut del document programàtic, hi ha les infraestructures que hi ha, les que estan matisades i les que s'hauran de revisar. L'esforç previ de depuració dels programes per arribar a una síntesi que es pugui compartir ha estat una feina que ha donat bon resultat.»

- Una de les grans infraestructures sobre les quals hi continua havent posicionaments contraposats és el túnel de Bracons. Com es pensa resoldre?
- «L'acord del govern ha estat valorat positivament per Salvem les Valls. Segons l'acord, ens dotem d'uns estudis que ens diguin les conseqüències d'aturar l'obra , i reforcem, en tot cas, el caràcter de via intercomarcal i no de gran recorregut de l'eix Vic-Olot. A més, donem garanties a tothom que, mentre no s'hagi discutit tot això, continuï o no l'obra, no es tocarà la Garrotxa. Això ens ha de permetre arribar a fórmules per preservar tots els punts de vista i trobar una solució que conciliï interessos.»

- Les obres es reprendran passat festes?
- «Sí. Al túnel només s'hi continua treballant a la banda d'Osona, en la part de carretera que està adjudicada i fent-se. La resta queda subjecta a les converses que tinguem. No hi introduirem cap element nou que no sigui allò que hem pactat els tres partits del govern.»

- La setmana vinent es presentarà un informe sobre les finances del govern. Es temen el pitjor?
- «La primera qüestió que s'haurà d'abordar, per tal de plantejar un inici d'any raonable, són els mecanismes legals per considerar els pressupostos prorrogats. I amb això, abordar amb tranquil·litat la preparació d'uns pressupostos per al 2004 que tindran efectivitat només uns sis mesos. És evident que per declarar els pressupostos prorrogats, ho haurem de fer amb un coneixement del seu estat d'execució, del que hi ha pendent de pagament, de l'estat del deute i la situació interna de les conselleries. No es tracta de témer el pitjor, tot i que la proliferació de mètodes diferents d'endeutament i de centrifugació del deute cap a les empreses públiques i els diferents sistemes de pagament i adjudicació de les obres públiques fan que haguem de preveure una situació financera delicada, de poca liquidesa i de poca capacitat de despesa, amb el compromís de reduir la despesa corrent per recuperar capacitat inversora. Per això hem de renegociar el finançament i fer un sacrifici pressupostari.»

- Ja s'ha dit que no es buscarà un concert econòmic com el del País Basc.
- «No es pot anar més enllà del que estableix el document. Constatem el fracàs del mètode atorgat, anunciem que hem d'anar cap a un nou sistema, que hi ha d'haver una agència tributària pròpia i que progressivament s'ha de pro

- CiU reclama que la negociació per al nou Estatut s'acceleri.
- «Si CiU canvia d'actitud i s'apunta als ritmes que havíem proposat des de l'oposició els tres partits que ara estem en el govern, se'n podran escurçar els terminis. No correran pas més que nosaltres; ells seran cridats a converses per avançar, i la primera cosa que els preguntarem és si estan disposats a canviar d'actitud i de ritme.»

- Si el PP revalida la majoria a l'Estat espanyol, com preveu les relacions amb el govern català, tenint en compte que els populars ja han deixat molt clar que no volen acceptar propostes com ara la de la reforma de l'Estatut?
- «El soroll que arriba des de diferents instàncies governamentals o no a Madrid és com aquell tro de tempesta que retruny molt, però que se sent lluny; és a dir, en la societat catalana, de tots els àmbits, no hi ha cap dels temors que interessadament se susciten des dels debats, les tertúlies o les instàncies governamentals de Madrid. És evident que no podrem estar indiferents als atacs que se'ns facin com a govern, però, més d'una vegada, mal els pesi, podem adoptar una actitud del tipus de mirar cap a un altre costat, xiular i dir que volem parlar, salvant, naturalment, la dignitat nacional del govern, per molt que ens facin trontollar la cadira.»

- Quin paper pot tenir-hi, Josep Piqué, en tot això?
- «Només que tingui el paper que va tenir en el debat d'investidura, si és vist i escoltat a Madrid com aquí, serà entès com un pont i un factor de moderació en la lectura crispant que es fa des de Madrid d'algunes de les coses que passen ara a Catalunya. Piqué pot fer un paper de desdramatitzador en el panorama de la política catalana en relació amb l'espanyola.»

- Però aquest govern les pot passar molt magres a l'hora de negociar.
- «Jo crec que no, que la grandesa dels governs es determina per la capacitat de destriar el debat ideològic i polític de les relacions i les obligacions institucionals. Estic segur que el nostre govern és capaç d'arrencar al PP més coses que no pas CiU.» CiU i l'oposició

- Com els veu, els de CiU?
- «Encara no ho han paït, perquè encara no se n'han adonat. Dilluns a la tarda van prendre consciència, mental i material, que s'ha acabat una etapa de 23 anys. I en el trànsit dels despatxos de les conselleries cap als del Parlament hi ha un primer exercici d'humilitat i de realisme. Una altra cosa és que aprenguin a utilitzar les armes de l'oposició, amb la consciència que qualsevol cosa que diguin l'hauran de mesurar molt si no volen que se'ls atribueixi com una conseqüència directa de l'herència del govern.»

- El seu marge és limitat?
- «Ells, des del govern ens han combatut com a oposició amb arguments de govern. Quan nosaltres criticàvem les coses, la resposta era que si el PSOE això o allò altre. Ara, en aquest sentit, el debat es catalanitzarà, contràriament al que diu Mas i, sobretot, Duran i Lleida, perquè les iniciatives polítiques del govern tindran com a element de contrast l'herència política del govern de Catalunya, i els hem de recordar, als de CiU, que part d'aquesta herència la va compartir, durant vuit anys, amb un pacte implícit i explícit amb el PP.»

- L'aparició de José Luis Rodríguez Zapatero al balcó de la Generalitat contribueix a catalanitzar el debat?
- «Jo crec que sí. Hi ha els que volen fer-ne una lectura unívoca, com CiU, que busquen la desqualificació de tot l'acte en funció d'aquells tres o quatre segons, i hi ha la resta de gent, catalanistes, demòcrates i d'esquerres, que diuen que si aquells pocs segons són penyora pública del compromís que el PSOE posarà en el platet de la balança de la negociació de l'Estatut tots els seus vots de les Corts, benvingut sigui.»

- Quins són els grans reptes del departament?
- «Primer s'ha de fer el Pla Territorial de Catalunya, amb plans parcials que han de permetre una política urbanística més eficient i que l'ús del sòl sigui més raonable. També s'ha de treballar amb la mobilitat, sobretot per trobar el punt just entre les infraestructures imprescindibles per recuperar dèficits històrics i potenciar la competitivitat de Catalunya, a més d'incentivar els sistemes de transport públic i les alternati ves al transport per carretera, com la ferroviària.»

- Es continuarà demanant el traspàs de la gestió dels aeroports? Com valora la creixent competència entre els aeroports de Reus i Girona?
- «S'ha de reclamar la gestió dels aeroports, s'ha d'aconseguir que sigui compartida amb el sector privat, i quan ho sigui, la competència entre Reus i Girona no serà dolenta, sinó que serà bona, perquè els resultats dependran de la competitivitat de l'un o de l'altre. Ara, l'administració té l'obligació absoluta d'apostar estratègicament pels dos aeroports.»

- Quina és la posició del nou govern sobre el projecte del quart cinturó de Barcelona?
- «No hem d'avançar esdeveniments de temes que són molt clars en el document i, per tant, va a missa el que s'ha signat. El nom no fa la cosa, i el del quart cinturó no apareix enlloc del document. Es parla d'incentivar el ferrocarril, de millorar les connexions locals entre les poblacions que havien d'estar afectades pel cinturó i de garantir la comunicació efectiva entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.»

- I el túnel d'Horta?
- «Ens remetem a l'acord per unanimitat del Parlament que diu que, si s'hagués de fer el túnel, hauria de ser exclusivament garantint un servei de transport públic.»

- Primer es parlava de vostè com a conseller de Cultura. Política Territorial i portaveu del govern era realment el que volia?
- «En el terreny de les compensacions personals, si per mi comptessin, que no compten, Cultura hauria estat un regal, mentre que, en el terreny dels reptes polítics, Política Territorial i portaveu del govern és el que el President i la direcció del PSC han cregut que se'm podia demanar. Jo faig una lectura positiva de tot. El regal m'hauria fet feliç, i ara estic feliç amb el repte.»