El nou conseller de Medi Ambient ha manifestat que no creu en l'oposició entre creixement econòmic i preservació ecològica i que s'ha de superar aquesta disjuntiva. Té raó. En els últims anys, aquesta oposició ha estat un tema clàssic de debat, però malament anirem si som incapaços de fer compatibles una qüestió i l'altra. De fet, aquest ha estat un argument defensiu de la dreta i dels interessos especulatius que han procurat presentar les reivindicacions ecologistes com una mena d'idealisme nociu i babau, propi de gent que estaria disposada a viatjar amb tartana i a il·luminar-se amb espelmes per tal de garantir la fesomia immaculada del paisatge. L'alternativa excloent entre creixement i preservació és una caricatura i una trampa dialèctica. L'evolució de la societat i de la tecnologia -no pas només el model de creixement, com diuen sovint els ecologistes- ens ha dut a un punt en què l'única sortida possible és la confiança en el bisturí i en l'honestedat, el bon sentit i el bon pols dels cirurgians. En els últims anys, l'eix Vic-Olot i el túnel de Bracons han provocat molta polèmica. Ha estat un assumpte debatut fins i tot a l'hora de definir el pacte tripartit. Doncs bé, aquest projecte és un paradigma del que volem dir. Entre la condemna resignada a unes comunicacions secularment difícils i un projecte abassegador i invasiu, hi ha la cirurgia de precisió, que és el que s'hauria d'aplicar en aquest cas, encara amb més compte ateses les qualitats de l'indret. Quan la intervenció és lògica i necessària, adreçada al bé comú i no pas a beneficiar l'especulació privada, l'ecologisme consisteix a exigir que l'aplicació de la cirurgia sigui el màxim d'acurada. Els coneixements i la tecnologia de què disposem avui dia, ho permeten. Malament rai, però, si la discussió se simplifica amb arguments simples i falsos, com el dilema entre creixement i preservació. En aquest moment de la història, el sentit de la discussió no pot ser en aquests t ermes, sinó en la precisió de la cirurgia.