recull de premsa
 Article extret de.. El Punt  
14/12/2003  
Jordi Casas - Barcelona  
 
 
El túnel de Bracons arriba als deu anys amb una història de vacil·lacions polítiques

Salvem les Valls. Més coherència civil.

CiU i el PSC són els que han mantingut més discrepàncies entre la postura oficial i les bases

La història del túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, comença el 1994, quan a la Fira de Sant Lluc d'Olot la Generalitat presenta una maqueta d'aquesta via de comunicació. Des d'aquell moment i fins que un grup d'entitats i de persones a títol individual no van fer pinya a la coordinadora contrària a Bracons Salvem les Valls, l'eix ha estat una trama de posicionaments de partits, entitats i particulars, forans o no, amb mil i un matisos i, fins i tot, amb canvis de criteri respecte al tema. I és que Bracons ha estat un dels temes més conflictius de les dues últimes dècades, sobretot de l'última.
El projecte del 1994, fins i tot la mateixa Generalitat va dir que calia millorar-lo, perquè passava per l'esquerra de Joanetes i, un cop a la plana, travessava molts conreus. Després la Generalitat va presentar un nou projecte pel solell i no va traçar el tram Can Trona-Olot, que encara ara és objecte de debat. És el moment que Salvem les Valls va començar a donar forma als arguments.

A quasi tots els grups polítics hi ha un fort contrast entre el posicionament oficial i el comarcal i local. A CiU tothom tanca files a favor del projecte, però són molts els qui oficiosament s'hi oposen o bé el volen més ben fonamentat. Pere Macias és un dels apòstols del túnel. El PSC sempre ha dit que està a favor de Bracons, tot i que no és el seu projecte. L'alcalde de les Preses, Daniel Terradellas, n'ha estat l'altre gran apòstol. Com el d'Olot, Lluís Sacrest, el vol amb un sol carril per banda. Són molts, però, els socialistes garrotxins que no ho tenen clar, i alguns s'hi han oposat públicament, com el regidor de Cultura, Pep Fargas. Al PSC, però, qui ho va posar difícil va ser el seu soci. Ciutadans pel Canvi de Girona s'hi va oposar rotundament.

A ERC, fins que Josep-Lluís Carod-Rovira no va venir a Olot a dir que el Pla Hidrològic i Bracons serien temes a posar a sobre la taula si es donava l'escenari que s'ha donat, les contradiccions han estat flagrants. ICV sempre n'ha estat un clar opositor, tot i que ara diu que és difícil aturar-lo. Juntament amb ERC i Ciutadans pel Canvi han ajudat a sufragar el contenciós de Salvem les Valls contra el projecte.

 

Salvem les Valls. Més coherència civil

La història de la coordinadora ha estat força coherent, perquè a l'oposició frontal al projecte pocs matisos s'hi poden introduir. Això no obstant, aquesta oposició ha estat més o menys radical d'acord amb el mosaic de persones i d'entitats que la integren. És precisament ara que, davant del nou govern, tot i refermar-se en l'oposició al projecte, ha fet un posicionament de mínims reclamant l'aturada preventiva fins que el nou govern no prengui una decisió i, en tot cas, afirmant que ja és molt que es prengui l'opció d'aturar l'eix Vic-Olot com a tal, cosa que no havia passat fins ara. Tot plegat té el seu reflex en la divisió de la societat garrotxina.
Christian Morron. : «Confio en el TSJC»

- Pot explicar com han justificat el contenciós?
- «Nosaltres hem impugnat el procés administratiu. El 1994 ja es van fer tràmits administratius per tirar endavant l'eix Vic-Olot. En aquell moment, l'estudi i la declaració d'impacte desaconsellaven la traça perquè l'afectació era crítica.»

- I això què significa?
- «Que considerem que la Generalitat en aquesta infraestructura vulnera les directrius de la Unió Europea sobre hàbitats.»

- Com pot influir el futur nou Parlament en la decisió del tribunal?
- «Quant al resultat del plet i sempre que l'administració no variï l'oposició a la demanda, no ha d'influir. Tinc confiança en la seva imparcialitat.»



Christian Morron és l'advocat del contenciós contra Bracons