| |
La
patata calenta de Bracons
|
| El túnel de Bracons
és un dels punts que creen més desacord entre els tres
partits que han subscrit el pacte d'esquerres |
Una de les patates calentes que han quedat sobre
la taula en les negociacions del govern d'esquerres és, sens
dubte, el del túnel de Bracons. Mentre que durant la campanya
ERC i ICV no es van estar de dir que seria un dels punts de negociació
i que apostaven per aturar les obres i per fer marxa enrere, el PSC
gironí defensava l'actuació fins i tot de manera més
apassionada que els seus impulsors de CiU.
De moment ha estat impossible arribar a un acord amb els socialistes
sobre aquesta actuació, quan paradoxalment sembla que la gent
de CiU en les negociacions estaven disposats a assumir la posició
que sempre ha defensat ERC. Així doncs, curiosament, si s'hagués
consolidat el pacte CiU-ERC a hores d'ara ja podríem dir que
el túnel de Bracons no es faria.
No em consta que en el programa electoral del PSC hi hagués
la promesa d'assegurar el foradament de Bracons i bona part de la
Vall d'en Bas
Ara la situació és complexa si tenim en compte, a més,
que es perfila com a conseller de Política Territorial i Obres
Públiques Oriol Nelo, membre de Ciutadans pel Canvi, grup que
sempre ha fet ostentació de la seva oposició a l'eix
Vic-Olot tal com està plantejat. Dins la correlació
de forces que poden pressionar a una i altra banda del túnel
tenim als alcaldes socialistes d'Olot, les Preses i Torelló
disposats a defensar la continuïtat de les obres amb ungles i
dents per vés a saber quins interessos. Per altra banda, hi
ha les patums d'ERC, Joan Puigcercós i Pere Vigo, tots dos
del Ripollès, a més de l'alcalde de Sant Pere de Torelló,
proper a ICV i una de les poblacions més directament afectades.
CiU del Ripollès, tot i que es dubta que exerceixi cap pressió,
tampoc està gaire d'acord amb les obres que tant ha defensat
i impulsat el seu camarada Pere Macias.
Aquest és, doncs, un moment propici perquè el col·lectiu
Salvem les Valls intensifiqui la seva campanya contra el túnel.
Fins i tot ho pot fer reclamant les promeses electorals que van fer
els que ara
tenen la clau de la governabilitat. ERC va fer constar en el seu programa
la seva oposició a l'obra. En canvi no em consta que en el
programa del PSC hi fessin constar com a promesa assegurar el foradament
de Bracons i bona part de la Vall d'en Bas.
Ara caldrà veure qui està disposat a renunciar a la
seva posició. Si en un primer moment el pacte d'esquerres va
despertar certes esperances que no es perpetrés aquest atemptat
territorial, l'entestament que manifesten diputats com Manel Nadal
ho fan més difícil. Sembla que fins i tot hi ha qui
estaria disposat a trencar el pacte si s'aturen les obres del túnel.
Davant això caldrà veure si ERC es capaç d'arriscar-se
defensant la seva promesa electoral.
Pel que fa a l'oposició d'ICV, un dels més aferrissats
opositors a la via Vic-Olot, caldrà veure si la posició
del PSC els impedirà entrar a formar part del govern, tot i
que els atorguin els càrrecs que sol·liciten tot i no
ser necessaris per formar majoria.
Acabi com acabi, serà curiós veure quina explicació
dona casdascun dels partits del govern a la posició adoptada
un cop passi l'eufòria de la celebració del fastuós
canvi que ens anuncien a cada moment.
|
|
|