Les contínues agressions al territori, segons les plataformes naturalistes, ha provocat que un dels punts principals de la Declaració de Figueres sigui l'exigència a les administracions competents d'aprovar moratòries al desenvolupament i creixement urbanístic, que afecti tant a la franja costanera com als espais agrícoles i naturals d'interès. En aquest mateix punt, el manifest recull la necessitat d'apostar per «un model de planificació territorial supramunicipal que garanteixi un urbanisme compacte i amb poc consum del sòl».
Un dels punts en què més es va incidir durant tot el cap de setmana és en la necessitat que els governs siguin del tot estrictes a complir les lleis de protecció mediambiental. En relació amb aquest tema, el manifest sorgit de la trobada reclama la instauració de jutjats especialitzats en matèria ambiental, al mateix temps que es potenciïn les fiscalies de medi ambient. El text explicita aquesta exigència «atesa la complexitat d'aquesta matèria, la importància de la defensa dels valors i drets medioambientals dels ciutadans».
De la resta dels 16 punts que integren el manifest, cal posar en relleu les peticions perquè es canviï l'actual model energètic de Catalunya per un altre que «es basi en les energies renovables i sostenibles respectant els espais naturals». L'escrit també fa esment de la necessitat d'augmentar la reutilització i el reciclatge, per reduir la producció de residus que en els últims anys s'han incrementat un 30%.

Agenda 21 vinculant
Una de les apostes de la trobada és que les Agenda 21 que hi ha arreu dels Països Catalans siguin eixos d'actuacions vinculants pels ajuntaments, i que unes auditories permetin comprovar el compliment de les mateixes accions. El manifest també aposta per una mobilitat basada amb el transport públic i el ferrocarril, el rebuig del PHN, una millor política forestal i una especial protecció dels espais agrícoles i marins.