Del debat d'ahir es desprenien dos missatges clars: el territori és a l'UVI i, tot i que hi ha unes lleis suficients per protegir-lo, les administracions han deixat passar un parell de dècades sense aplicar-les. Són unes idees en què van coincidir els quatre ponents: Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la UdG; Eduard de Ribot, advocat; Carles Teixidor, arquitecte, i Josep Lluís Moner, membre de la Federació d'Entitats Ecologistes de Catalunya.
Cap d'ells entén per què no s'han redactat encara ni el pla director territorial de Catalunya, ni la majoria dels sectorials de cada comarca. «En vint anys no hi ha hagut una autèntica política territorial en majúscules», lamentava Nogué, el qual va criticar durament la gestió del govern català. «Hi ha hagut poca política territorial, una política ambiental d'aparador i, pel que fa al paisatge, gairebé tot és per fer i quan s'ha intervingut ha estat amb mal gust i un desgavell», afirmava ahir.
De Ribot, un dels artífexs del recurs guanyat contra el camp de golf de l'Escala, també va ser molt crític. «La paradoxa de tot plegat és que hi ha la legislació adequada per impedir tot això», apuntava De Ribot, el qual afirmava que l'administració ha estat «negligent i a vegades irresponsable i incapaç de moderar l'afany especulatiu».
Carles Teixidor va destacar que ja als anys setanta es feia un mateix diagnòstic de la problemàtica. «Hem de lluitar contra la mediocritat, la miopia i el mal gust», apuntava Teixidor, el qual remarcava que el problema «és entendre el territori com a mercaderia i no com un valor». Moner anava més lluny: «No és que no hi hagi planificació, sinó que hi ha una autèntica conxorxa per planificar en un sentit diferent de com desitjaríem, per mercantilitzar el territori.»