Article extret de.. El Punt   24/09/2003   XAVIER GARCIA- GIRONA
	Partits i electors a Llagostera Els candidats gironins dels diversos partits han estat convidats en un acte públic en què representants d'associacions de defensa territorial preguntaran què pensen fer amb les diverses infraestructures en marxa o en projecte, públiques o privades En la cursa dels preparatius electorals, no només es preparen els partits que hi concorren, amb tots els seus tràfecs de llistes, sinó també la ciutadania conscient, agrupada en coordinadores, assemblees i plataformes, que tenen un altre tipus de llistes a oferir, la dels greuges, incompliments o coses mal acomplertes, indiferències o desatencions amb què els partits tracten la mateixa ciutadania que cada quatre anys els vota, en una esperança, segurament cada cop més remota, de ser atesos. Però als nostres pobles i comarques, també segurament, hi ha cada cop més persones -més de dretes o més d'esquerres, però que han decidit pensar pel seu compte- que no es deixen engatussar per les abstraccions generalistes i gens líriques amb què les propagandes dels aparells partidistes omplen el cervell col·lectiu. Una de les crisis dels partits, a més de l'organitzativa, deriva de l'unitarisme de les seves decisions, defensades per dalt amb la cançoneta abstracta de les grans paraules (llibertat, convivència, democràcia, progrés, creixement o sostenibilitat), uns termes que, després, en la vida diària del sofert contribuent i votant (i dels que ni contribueixen, perquè no poden, ni voten, perquè ja n'estan tips) no apareixen per enlloc. La crisi d'aquesta representativitat delegada ja ha estat analitzada i posada en qüestió innombrables vegades, així com també ha estat debatuda la necessitat d'uns antídots, concretats en fórmules imaginatives com la democràcia participativa, els pressupostos socials, les iniciatives legislatives populars, les consultes prèvies, les propostes alternatives o els debats contradictoris (en el sentit de presentar en directe les posicions divergents que hi ha sobre una mateixa qüestió). En els vint-i-cinc anys de democràcia formal que portem, el cas és que, justament en nom de la democràcia que es diu que es defensa, l'Estat ha erigit uns aparells institucionals tan gegantins i opacs que fan invisible el subjecte real i personalitzat dels seus drets, és a dir, la persona humana. No hi deu haver cosa més desequilibrada, desequilibrant i desequilibradora que ser protagonista o contemplar un ésser humà, només amb la vestimenta damunt dels ossets, enfrontat a les moles arquitectòniques de ministeris o de bancs, compulsat davant dels laberíntics reglaments que segreguen i finalment expulsat o autoexclòs, entre l'abatiment i la impotència, d'uns castells imperials on la màquina implacable funciona per si sola. Aquests ministeris (o conselleries) i bancs (o grans empreses industrials) són els que seran objecte de debat (preguntes i respostes) en la sessió informativa pública que el pròxim dia 26 a Llagostera organitzen la Coordinadora Antilínia d'Alta Tensió de les Gavarres i l'Assemblea en Defensa de les Terres Nord-Orientals; representants d'aquestes associacions de defensa territorial i per una economia ecològica preguntaran als candidats gironins dels diversos partits que concorren a la cita electoral del 16 de novembre què pensen fer amb les diverses infraestructures en marxa o en projecte, siguin públiques o privades. La iniciativa és, sens dubte, lloable. Convé que les poblacions, que assisteixen sovint impàvides al tràgic espectacle del trastocament del seu medi físic, justificat en nom del «progrés general», puguin conèixer de prop altres visions del desenvolupament econòmic diferents de les del sermó reiteratiu, unitarista i megalòman que transmeten els portaveus dels equips que governen i, en ocasions, els que aspiren a fer-ho. Mentrestant, les infraestructures que hauran de permetre'ns la felicitat suprema (sigui l'AVE, el transvasament del Roine, les línies d'alta tensió o les requalificacions urbanístiques) continuaran emportant-se per davant tot el que troben, autoritats i empreses alienes a les peticions populars de major sensatesa amb el propi territori, desatenent les reiterades reclamacions de moratòria que sorgeixen del fons social, completament atribolat pel foc encreuat d'una realitat social i ambiental violentada per les múltiples globalitzacions a la catalana que assolen la nostra terra. Però aquesta és la tensió a què ens sotmeten, en democràcia, els nous dictadors de guant blanc i coll emmidonat que presideixen el poder dels castells imperials, una tensió tant o més insuportable que quan anaven amb galons.