Olot i la capçalera del Fluvià ja surten del cul-de-sac

Des de sempre, fins fa pocs anys, Olot ha estat un autèntic cul-de-sac. Per qualsevol dels acessos que hi menen (si fem l'excepció que passa per l'escletxa del Fluvià per Sant Joan les Fonts) ha calgut, fins fa poc temps, enfilar-se primer a la muntanya, des del capdamunt de la qual es podia observar Olot i les valls que l'envolten com si estiguessin entaforades al fons d'un enorme cràter volcànic. Després calia una davallada per acabar-hi d'arribar. Olot i la capçalera del Fluvià van començar a sortir del cul-de-sac amb una tímida però agraïda acció a Sant Cosme, a començament de l'actual època democràtica, quan el llavors senador castellfollitenc Ramon Sala va aconseguir la supressió dels temuts i recargolats revolts. Una altra actuació, si bé un pèl més tard, es va portar a terme a l'accés a Olot des de la Selva amb la construcció del túnel d'en Bas, que va fer el camí més planer cap a Olot. Però la solució definitiva per poder entrar o sortir d'aquell cul-de-sac tot just es presenta ara amb la variant de Castellfollit i amb el polèmic túnel de Bracons (per cert, s'ha aixecat molt d'enrenou a l'entorn d'aquest túnel, i curiosament ningú ha dit ni piu per la variant de Castellfollit a causa de l'impacte visual del viaducte sobre el Fluvià, ni pels forats a la muntanya, ni pels accessos, com si aquella, la de Sant Cosme en avall, no fos, també, una vall a protegir).

Fa un parell de dècades els convergents de la comarca lloaven Ramon Sala per haver aconseguit la supressió dels revolts de Sant Cosme, però alhora li prenien el pèl dient-li que no aconseguia la variant de Castellfollit. Calia, sobretot, suprimir el revolt de Can Gussinyer, que com repetia el llavors alcalde castellfollitenc, Joaquim Canadell, és el més perillós de tota la carretera N-260. Sala va continuar lluitant per la variant i també ho van fer el socialista Daniel Terradellas i el popular Joaquim de Trincheria i el també convergent Pere Macias, entre altres, mentre que des de Castellfollit Joaquim Canadell i l'actual alcalde, Moisès Coromina, també tenien l'ull posat en la variant. Tant, que fins i tot, amb una mena de rampell de comarcalitat, van arribar a oferir una proposta de traçat que esmicolava el municipi i el seu desenvolupament a canvi d'unes imaginàries compensacions que no van arribar a satisfer ni els propietaris afectats ni el propi Ajuntament. Al final, Pere Macias, com a polític i com a tècnic se'n va endur la palma amb la proposta dels túnels per sobre del Turonell. Ara la carretera passarà per fora de Castellfollit de la Roca sense que la variant mossegui ni un pam del municipi més petit de la comarca, però caldrà que els polítics locals i els de més alta volada continuïn treballant perquè Castellfollit passi de ser un poble de mal pas a una passada de poble.