| |
De Bagdad a Joanetes
|
la galeria
Ha estat
un cap de setmana reivindicatiu. Molts dels que érem a caminar
per la Vall d'en Bas contra l'eix Vic-Olot per Bracons diumenge, havíem
participat també dissabte en la manifestació contra
la guerra de l'Iraq. Són les dues cares d'un mateix petrodòlar,
l'una per arreplegar el petroli, l'altra per abocar-lo. I perquè
sabem que mantenir el batre d'ales d'una papallona a Joanetes pot
deturar un terratrèmol dels que es provoquin a Bagdad, per
dos cops aquest cap de setmana hem usat les cames com a armes. En
tots dos casos, esperançats per l'èxit de les dues convocatòries
malgrat la imminència de les espases de Dàmocles; en
tots dos casos, rebatent polítics paternalistes que afirmen
saber el que ens convé més bé que nosaltres mateixos.
Amb tot, tant de bo aquest despertar de la consciència col·lectiva
no acreixi el descrèdit de la política i els polítics,
sinó tot el contrari, que serveixi per aprofundir en el joc
de la democràcia participativa i defugir la perillosa comoditat
(per a electors i per a elegits) de l'eslògan fàcil.
De polítics responsables i amatents en tindrem una rega a l'hort
si hi dediquem el temps, la cura i els aspres que demana tot el que
a l'hort s'hi planta. La lliçó l'hem d'aprendre tots:
un vot dipositat dins una urna és el principi, no pas el final
d'un contracte. Ni els votants hem de ser com uns propietaris absentistes,
ni els polítics uns masovers que menen el tros pensant-se que
és seu.
|
|
|
