| |
Salvem
les Valls presenta a Olot el manifest de tècnics i universitaris
contra Bracons
|
Hi han donat suport prop de 400 vinculats a totes les universitats
de Catalunya
|
Prop de 400 tècnics i universitaris
d'un ampli ventall de disciplines han signat el decàleg de
Salvem les Valls Deu bones raons per oposar-se al nou eix viari
Vic-Olot per Bracons , que va avançar El Punt, i un centenar
més de professionals liberals i estudiants també s'hi
han adherit. Tres dels més coneguts: els catedràtics
de la Universitat de Girona Modest Fluvià (Economia) i Joan
Noguer (Geografia Humana), i el de Política Ambiental de
l'Autònoma de Barcelona Àlex Casademunt van ser ahir
a Olot per presentar el document i les adhesions. Tots tres van
voler deixar clar que l'eix no té justificació de
cap tipus.
|
Modest Fluvià va insistir que l'estudi
en què la Generalitat fonamenta la necessitat de Bracons no
té en compte els costos ambientals en l'anàlisi cost-benefici,
i té errors importants com establir que el 2023 hi passaran
més vehicles (20.150) si hi ha peatge, que sense (19.000).
Fluvià va indicar que el principal benefici de l'estudi de
la Generalitat és que Bracons permetrà estalviar costos
de funcionament dels vehicles. A més, va rebatre els intents
de desacreditació dels anti-Bracons afirmant que són
coherents, bons ciutadans i patriotes, i promotors del progrés
i del benestar social.
Joan Noguer va dir que l'eix Vic-Olot causarà una imparable
desaparició d'una de les unitats biogeogràfiques més
importants de Catalunya i va sustentar-ho en un informe del Consell
de Protecció de la Natura. «El paisatge de la Vall d'en
Bas no pot engolir una via dura com la de Bracons», va sentenciar.
Àlex Casademunt, en un to irònic, va proposar una recepta
de cuina política: «el trinxat d'autovies a la Garrotxa»,
amb ingredients com sis túnels, 15 viaductes i 100 talussos.
El manifest deixa clar que l'estudi socioeconòmic de la Generalitat
no justifica l'eix Vic-Olot, conté errors i contradiu l'estratègia
europea de la sostenibilitat. Adverteix d'impactes severs sobre la
zona volcànica i els hàbitats protegits del PEIN Serres
de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm, Bellmunt i Collsacabra, i
les terres agrícoles de la Vall d'en Bas. Insisteix que empitjorarà
la qualitat de vida de les poblacions afectades i planteja com a alternatives
la millora de les connexions actuals d'Olot amb Ripoll, Girona i Santa
Coloma de Farners, i el desenvolupament del ferrocarril.
|
|
|