recull de premsa
Article extret de.. El Punt  
 
 
 
 

Salvem les Valls presenta a Olot el manifest de tècnics i universitaris contra Bracons

Hi han donat suport prop de 400 vinculats a totes les universitats de Catalunya

Prop de 400 tècnics i universitaris d'un ampli ventall de disciplines han signat el decàleg de Salvem les Valls Deu bones raons per oposar-se al nou eix viari Vic-Olot per Bracons , que va avançar El Punt, i un centenar més de professionals liberals i estudiants també s'hi han adherit. Tres dels més coneguts: els catedràtics de la Universitat de Girona Modest Fluvià (Economia) i Joan Noguer (Geografia Humana), i el de Política Ambiental de l'Autònoma de Barcelona Àlex Casademunt van ser ahir a Olot per presentar el document i les adhesions. Tots tres van voler deixar clar que l'eix no té justificació de cap tipus.

Modest Fluvià va insistir que l'estudi en què la Generalitat fonamenta la necessitat de Bracons no té en compte els costos ambientals en l'anàlisi cost-benefici, i té errors importants com establir que el 2023 hi passaran més vehicles (20.150) si hi ha peatge, que sense (19.000). Fluvià va indicar que el principal benefici de l'estudi de la Generalitat és que Bracons permetrà estalviar costos de funcionament dels vehicles. A més, va rebatre els intents de desacreditació dels anti-Bracons afirmant que són coherents, bons ciutadans i patriotes, i promotors del progrés i del benestar social.


Joan Noguer va dir que l'eix Vic-Olot causarà una imparable desaparició d'una de les unitats biogeogràfiques més importants de Catalunya i va sustentar-ho en un informe del Consell de Protecció de la Natura. «El paisatge de la Vall d'en Bas no pot engolir una via dura com la de Bracons», va sentenciar. Àlex Casademunt, en un to irònic, va proposar una recepta de cuina política: «el trinxat d'autovies a la Garrotxa», amb ingredients com sis túnels, 15 viaductes i 100 talussos.


El manifest deixa clar que l'estudi socioeconòmic de la Generalitat no justifica l'eix Vic-Olot, conté errors i contradiu l'estratègia europea de la sostenibilitat. Adverteix d'impactes severs sobre la zona volcànica i els hàbitats protegits del PEIN Serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm, Bellmunt i Collsacabra, i les terres agrícoles de la Vall d'en Bas. Insisteix que empitjorarà la qualitat de vida de les poblacions afectades i planteja com a alternatives la millora de les connexions actuals d'Olot amb Ripoll, Girona i Santa Coloma de Farners, i el desenvolupament del ferrocarril.