Sense voler presumir de futuròleg, gairebé puc assegurar que l'any que començarà serà especialment pròsper per a fabricants de papereres, fanals, bancs, baranes i tot tipus de material urbà. Sectors que es freguen les mans cada cop que hi ha eleccions. L'any 2003, pel que fa a notícies, ja ve, doncs, predeterminat pels canvis que es puguin produir als ajuntaments i, segons tots els auguris i les enquestes, el que es preveu que es produeixi a la Generalitat.
Tot i les previsions i anàlisis dels més entesos en moviments de vot i profetes dels canvis polítics a curt, mitjà o llarg termini, igualment com la rifa de Nadal, no hi haurà res segur fins al final del sorteig. I en aquest sentit, pel que fa a les eleccions al Parlament, hi pot haver sorpreses pel fet que des de fa molts mesos patim la precampanya electoral més llarga del neoborbonisme. No seria gens estrany que arribin a avorrir la gent fins al punt que l'abstenció arribi a rècords alarmants.
I això no passa tan sols a àmbit de govern català, sinó que en algunes poblacions ja han aparegut aficionats a la política que pretenen emular els veritables professionals i han iniciat la campanya amb un any i mig d'antelació. Un exemple el tenim a Campdevànol, una de les poblacions de l'hemisferi nord on hi ha més gent disposada a manar, on fa mesos que hi ha una llista tancada i a punt per presentar-se a les eleccions encara que es fessin demà mateix. Aquesta llista independent d'ideologia variada, edita fullets i reparteix enquestes pels bars sobre projectes urbanístics en marxa, amb un entusiasme que topa frontalment amb el savi escepticisme de la població. Podria molt ben ser que, amb tant d'entrenament, quan arribi la campanya de veritat s'hagin esgotat políticament.
Amb l'entrada en servei del túnel de Bracons, el Ripollès podrà veure com, un cop més, la Generalitat li fot canari
Deixant de banda les eleccions, hi ha mals auguris per a les comarques de muntanya gironines. La posada en marxa,
i sembla que irreversible, del túnel de Bracons comportarà per a la Garrotxa la destrucció d'una part del territori més interessant en l'aspecte paisatgístic no tan sols de la comarca sinó de tot Catalunya. A banda de l'empudegament de la Vall d'en Bas, la comarca veïna del Ripollès podrà veure un cop més com el govern de CiU li fot canari, relegant per enèsima vegada la millora de les comunicacions, aplicant la irrefutable i contundent lògica política que es tracta d'una comarca amb pocs votants i amb prou caradura per demanar millores. No sé si el secretari adjunt de la federació de CiU, Pere Macias, portarà la seva campanya del «rai» fins al Ripollès. Però si ho fa espero que no repeteixi les amenaces que va fer a Banyoles dient que si la gent votava el PSC, només es governaria per Barcelona. Al Ripollès fa molt temps que patim el barcelonisme de CiU, que any rere any destina la majoria d'inversions a la seva pròpia empresa de Núria, utilitzada bàsicament per barcelonins. Pel que fa a la resta, res de res. Posar tants pals a les rodes com poden, com va fer, per exemple, la comissió de cultura amb el futur museu etnogràfic de Ripoll, obligant a canviar el projecte per unes sanefes pintades que anant bé van ser fetes amb pistola.
Les coses, doncs, no sembla que hagin de millorar gaire el 2003. Cal denunciar però també l'apatia dels partits polítics ripollesos d'un cantó i de l'altre. Mentre que a la Garrotxa es va mobilitzar un important sector de població en contra del túnel de Bracons, i a més fent-se sentir de valent, malgrat els resultats vistos, al Ripollès, que es veu afectat en el seu futur per motius molt més tangibles i concrets, ningú, absolutament ningú s'ha mobilitzat en contra d'aquesta actuació. Per part de CiU, és lògic que hagi estat així, però no ho és que el PSC, ICV i ERC hagin actuat com si el túnel de Bracons fos una actuació que no afecta gens el Ripollès. I així ens va.