El tram de l'eix
Vic-Olot que inclou el polèmic túnel de Bracons tira
endavant a pas decidit i, si les expropiacions que ja han començat
avancen al mateix ritme, les màquines estaran sobre el terreny
el primer trimestre de l'any vinent. El cert és, però,
que transcorreguts vuit anys des que es va presentar el primer estudi
de traçat, no s'ha aprofundit en el debat clau que ha d'establir
la necessitat o no del polèmic tram. I és clar, a
aquestes altures del tràmit administratiu -ja s'han adjudicat
les obres- arriba massa tard. Els habitants de la comarca de la
Garrotxa tenen dret a definir el futur de la zona, assumint-ne plenament
les conseqüències. I aquesta és una afirmació
que val tant per als detractors del projecte, agrupats sobretot
a la coordinadora Salvem les Valls, com per als defensors.
Vuit anys de parlar sobre aquesta
connexió entre Olot i Vic no han servit per trobar una reposta
adequada sobre quin és el model de futur pel qual aposten
majoritàriament els garrotxins. Perquè una connexió
més ràpida que l'actual entre Osona i la Garrotxa
es pot aconseguir pel Ripollès i fins i tot per la C-63 que
uneix Olot amb Santa Coloma de Farners i, per tant, amb l'eix transversal.
Obrir el túnel de Bracons equival al creixement urbanístic,
demogràfic, industrial, comercial i en la majoria d'àmbits
socioeconòmics. No obrir-lo significa un creixement en tots
aquests mateixos ordres però molt més a poc a poc.
La clau, no obstant, és determinar si el primer d'aquests
creixements serà o no desorbitat i difícil d'absorbir
pel territori, i si el segon condemna o no la Garrotxa a l'envelliment
i a la baixada demogràfica.
El debat està servit. Sobre
la taula, hi ha una enquesta recent que segons qui la interpreta
diu que la majoria de garrotxins estan a favor del túnel
de Bracons, o que hi ha una clara divisió d'opinions. També
hi ha els estudis contradictoris encarregats a prestigiosos economistes
per les dues parts.
|
