La Generalitat ha fet un primer pas per fer les reivindicades variants de la C-63, més coneguda com la carretera de la vergonya a causa del seu traçat sinuós i del seu mal estat durant molts anys. Està estudiant amb els ajuntaments beneficiats les de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles. De fet, ja era hora que el govern posés fil a l'agulla en un tema que afecta molt positivament la qualitat de vida dels santfeliuencs i dels planencs, que, a hores d'ara, estan aïllats, és a dir, molt allunyats dels principals eixos de comunicació del país. El disseny de les dues variants, no obstant això, té una altra lectura. Si s'emmarquen les obres en el debat del futur eix Vic-Olot, la Generalitat ha donat un argument més al moviment opositor a aquest eix que inclou el polèmic túnel de Bracons i els seus accessos. Aquest moviment, aglutinat bàsicament a la coordinadora d'entitats i de particulars Salvem les Valls, fa temps que apel·la al principi de prudència i que reclama al govern català que esgoti totes les alternatives abans de tirar endavant l'eix. I, precisament, les variants de la C-63 n'és una. Potser la més important. No cal oblidar que, amb la variant de la Vall d'en Bas ja dissenyada, les dues que ara es plantegen i la de la Cellera de Ter encara més avançada, la connexió d'Olot i Vic per l'eix transversal és ràpida. Aquest aspecte a més s'ha de contrastar amb l'afectació del territori que comportaran els accessos al futur túnel de Bracons.
Ara és un moment clau pel que fa al nou eix, licitat fa poc. La Generalitat hauria de prendre en consideració l'existència d'aquesta alternativa i més tenint en compte la divisió de la societat garrotxina respecte d'aquesta obra.
La moció per aturar l'adjudicació dels treballs discutida a l'Ajuntament d'Olot dijous passat evidencia aquesta divisió. Els regidors del PSC, sense disciplina de vot, i els de CiU, amb disciplina de vot, van deixar palès que la realitat del túnel no té un sol color.