CiU de la garrotxa manté discrepàncies sobre el túnel de bracons

Les divergències sobre el túnel de Bracons entre les files de CiU van des de les posicions més radicals, que s'oposen a l'obra, fins a les que pronostiquen una recessió total de la comarca si no es fa. El que queda clar és que la defensa de l'eix Vic-Olot per part del CiU és, a la comarca de la Garrotxa, una directriu de partit, i més perquè sempre ha estat defensat per un olotí de partit com és Pere Macias. Fonts de la secció comarcal de CDC, que han volgut mantenir l'anonimat, han reconegut que com a formació política no tenen una opinió formada sobre el túnel de Bracons. «Només s'han fet alguns comentaris, però el tema no s'ha debatut», han indicat aquestes fonts. L'opinió sobre Bracons es queda en general en l'àmbit individual i, en bona part dels casos consultats, mantenen que no tenen arguments per definir-s'hi a favor. Hi ha una part important de regidors i de militants que, sense definir-se , afirmen que Bracons no és un tema prioritari i que aposten primer per la construcció de les variants de la C-63, entre Olot i Santa Coloma, i, per tant, per una connexió ràpida amb l'eix transversal; i també pel desdoblament Olot-Girona per Banyoles. Molts dels qui estan a favor del túnel volen un projecte escrupolosament ben fet, és a dir, respectuós amb el medi ambient del territori afectat.

El túnel de Bracons necessita un ampli debat social
editorial


El desequilibri entre majoria i minoria a favor dels defensors del túnel de Bracons ha estat sovint un argument esgrimit pel principal impulsor del projecte, l'exconseller de Política Territoria i Obres Públiques Pere Macias. Però la divisió d'opinions que s'ha produït arran d'aquest tema en el si de l'equip de govern d'Olot (PSC-ERC) , municipi que concentra la majoria de la població de la comarca de la Garrotxa, i la que s'evidencia fins i tot en el si de la coalició CiU tira per terra l'argument de l'exconseller olotí. El que és indiscutible és que el tram de les valls del Ges (Osona) i de la Vall d'en Bas de l'eix Vic-Olot és una profunda ferida en un territori amb una ecologia molt rica i a la vegada sensible i cal avaluar bé qualsevol actuació que s'hi vulgui fer. Per això el nou titular de Política Territorial, Felip Puig, faria bé de promoure un ampli debat a tots els nivells socioeconòmics de les dues comarques per evitar o per tirar endavant l'obra. Al capdavall, a part de les consideracions ambientals els impactes negatius es poden moderar moltíssim , els ciutadans d'una i altra banda de Bracons han de decidir el model de comarca que volen. L'estudi socioeconòmic que sustenta l'aposta per l'eix Vic-Olot per part de la Generalitat alerta que sense aquest eix la població de la Garrotxa s'envellirà encara més i augura un futur molt negre per a tots els sectors econòmics. Els contraris al túnel, en canvi, mantenen que el nou eix, a part de destrossar les terres agrícoles de més qualitat de Catalunya, deixarà pocs beneficis a la comarca, perquè serà majoritàriament per a trànsit pesant entre el centre de l'Estat espanyol i la resta de països europeus. El govern català hauria de tocar de peus a terra i intentar prendre el pols als habitants de les valls del Ges, d'en Bas i d'Olot. En cas contrari, pot dotar aquests territoris d'una infraestructura amb poc suport social que pot transformar-los radicalment sense que li ho hagin demanat els que hi viuen.