 |
Article extret de.. El Punt | |
| 28/01/2002 | ||
| MARC bataller |
“No ho podem permetre” |
| La Crònica |
| Els excursionistes
acostumats diumenge rere diumenge a fer «muntanya» de
ben segur que van sortir una mica decebuts de la ruta Joanetes-el
Mallol-Joanetes. Els que s'esperaven una marxa difícil i escabrosa
amb pujades de vertigen s'equivocaven de lloc. Ahir s'havia de caminar,
és cert, però era una caminada diferent... «No
ens hem volgut fer els herois i recórrer a peu desenes i desenes
de quilòmetres. És una passejada tranquil·la
per la vall amb l'objectiu de fer públiques les nostres protestes»,
explicava un membre de l'organització, mentre es treia la cantimplora
de la motxilla per beure una mica d'aigua. Així, durant el
recorregut, es van poder veure des de nens de cinc anys passant per
iaies amb néts fins a excursionistes engalanats amb xiruques
i bastons, que ben bé podrien haver-los deixat a casa. Però,
la veritat és que la ruta era el de menys. El més important
era fer sentir les veus de la gent contrària al túnel
de Bracons. «Sóc de Joanetes i em passa just pel costat
de casa. És un atemptat contra la natura. No ho podem permetre»,
deia una de les participants, Fina Verdaguer. Al seu costat, una veïna
de Girona, Elvira Carreras, també es mostrava indignada: «Hem
vingut de Girona a col·laborar amb aquesta causa. No hi ha
dret que es faci això al mig d'aquest paratge.» I és
que ahir a banda de la gent que es va desplaçar fins al lloc
de sortida amb cotxe particular, més d'una seixantena de persones
van arribar en dos autocars des de Barcelona i Palamós. Calia
fer pinya i l'objectiu es va complir de llarg. Al llarg dels deu quilòmetres es va fer un petit descans a la plaça del Mallol les senyeres i les pancartes van ser els elements més vistosos. Però també hi havia els encarregats d'animar la jornada amb bombos o amb crits i càntics contra el túnel. Evidentment, l'oposició i el rebuig a l'eix Vic-Olot va ser el tema estel·lar de conversa durant la caminada, però a mesura que la riuada humana avançava tothom s'entretenia a la seva manera. Uns aïllats amb el seu walkman, altres parlant de la suposada farra dels jugadors del Barça i els del seu costat imitant els gestos i la rialles del conegut personatge televisiu Shin Chan. I és que ahir tot s'hi valia. La Vall d'en Bas era una festa, això sí una festa reinvindicatica.
|