| |
| «Li he dit a Nadal que amb
molts temes, com Bracons, estic al seu costat» |
P-Com se sent després d´aquest
pacte?
R-Em sento frustrat perquè allò que els catalans van
votar, que era un govern nacionalista, ha estat substituït per
una altra fórmula, que òbviament és legítima
perquè qualsevol que sumi 68 escons o més ho és,
però que no va en la línia del que els ciutadans volien.
Nosaltres ens hem de situar en el nou paper, que no és el que
volíem tenir, és clar.
P-CiU ja s´ha mentalitzat de la seva nova tasca al Parlament?
R-Nosaltres hem volgut fer-ho de manera molt ràpida, tot i
que que el primer grup del Parlament és el que hagi de fer
d´oposició té una mica de gràcia, però
ho hem volgut deixar resolt abans de les festes de Nadal.
P-Vostès diuen que aquest no és un pacte nacionalista.
Però alguns sectors de Madrid semblen molt preocupats i diuen
tot el contrari del que asseguren vostès.
R-Diuen el mateix. Aquest és un pacte que ha convertit la política
catalana en política espanyola i hi ha una foto que val més
que mil paraules que és la del senyor Zapatero al balcó
de la Generalitat i qui l´ha portat allà és el
senyor Carod. Jo penso que aquí i allà el que volen
és el mateix, que Catalunya sigui una diputacioneta més
i que es faci la política en la mateixa clau, que és
un enfrontament entre el PP i PSOE. Han volgut convertir la política
catalana en una subpolítica espanyola i aquest jo crec que
és el gravíssim error d´un partit nacionalista
com ERC, que fa quee al cap de pocs dies ja no es distingeix la política
catalana de l´espanyola.
P-Jo em referia a que vostès diuen que el PSC depèn
del PSOE i en canvi el PP diu que el PSC depèn d´ERC.
R-Aquí el que hi ha l´enfrontament entre PP i PSOE amb
vista a les properes eleccions i, per tant, això que es diu
des de Madrid s´ha d´entendre sota aquesta clau. Després
es veu en el debat d´investidura que qui més complicitats
té són en Maragall i en Piqué, que comparteixen
la mateixa idea d´Espanya, per cert.
P-Vostè va ser un testimoni privilegiat de les negocacions.
Què va passar? Es van sentir enganyats?
R-Si, però nosaltres ja vam veure des del primer dia que allò
no era una negociació. ERC ja tenia les coses decidides i el
que necessitava eren tres setmanes per explicar-ho als seus quadres
territorials. Per tant, nosaltres ja sabíem que anàvem
a fer un paper i el que vam voler fer era no posar les coses senzilles,
en el sentit que no trobessin excuses i que no poguessin dir: «Com
que aquests no volen fer no sé què, doncs ja tenim excusa
per anar-nos-en amb els altres». Aquest va ser l´objectiu
d´en Duran i meu, no posar les coses fàcils, sabent que
ERC i PSC tenien les coses molt clares des del primer moment.
P-Tenint en compte això, vostès no se sentien utilitzats?
R-Òbviament, però com pot comprendre, nosaltres no teníem
cap altre remei, havíem de mirar de trobar arguments que fessin
repensar una mica a Esquerra.
P-No hi va haver cap moment de les negociacions en el qual van pensar
que ERC pogués pactar amb CiU?
R-Quan nosaltres vam aceptar el tripartit i vam veure que els socialistes
no l´aceptaven vam pensar que hi havia un argument. Però
tot i així vam veure que ja hi havia una decisió presa
per part d´en Carod i la seva gent més propera com en
Puigcercós i l´Huguet, que són gent que han apostat
clarament per espanyolitzar la vida política catalana.
P-El dia de la constitució de la Mesa del Parlament, em va
fer la sensació que CiU era força més optimista
que el PSC.
R-Nosaltres vam pensar que s´havia de mantenir el to i que s´havien
de fer tots els possibles fins a l´últim moment. Així
jugàvem
P-Hi ha ressentiment a CiU?
R-A mi aquesta paraula no m´agrada. El que hi ha és una
gran incomprensió del que ha fet ERC i d´altra banda,
entenem que per part del PSC, ells han jugat la seva opció,
que malgrat els resultats de les eleccions, això els reforça
i nosaltres entenem i respectem que els socialistes i Iniciativa,
que sempre havia estat molt clara, diguessin això. Però
qui ens sembla que ha trencat pots és ERC que a part ha utilitzat
un mal estil i enganys i ho ha fet traint, no tant la gent de Convergència
i Unió, sinó un centenar de milers de votants i això
s´ha d´anotar.
P-Si això que vostè diu és cert, suposo que ja
tenen calculat que d´aquí a quatre anys, l´electorat
pot pasar factura a ERC?
R-Bé, això esperem... I potser abans i tot.
P-Per què Artur Mas i Antoni Fernández Teixidó
no van anar al traspàs de poders als nous consellers?
R-Això no era indispensable i a més hi havia el tema
que s´havia partit la conselleria en dos. I, per tant, no hi
havia cap necessitat de fer-ho. D´altra banda, jo penso que
en aquestes conselleries com en totes les altres, s´ha fet un
canvi exemplar i avui mateix ho estava parlant amb un conseller que
m´explicava que un exsecretari general fa dos dies que està
reunit amb el nou secretari general. Crec que no se´ns pot fer
el més mínim retret i s´ha de recordar que els
polítics també som persones... Algú ha jugat
el paper d´humiliar els altres i, per tant, hi ha actituds que
s´han d´entendre.
P-Com veu el nou Govern?
R-Tenim un orgue de grills. Durant els primers dies veiem que s´estant
barallant per molts temes com el túnel de Bracons, el control
dels mitjans de comunicació... En Maragall el primer dia ja
abandona una de les seves frases cèlebres de la independència
dels mitjans de comunicació i ja anuncia que intervindrà,
com han fet els socialistes des dels mitjans de comunicació
que té. Tindrem grans contradiccions, fins i tot amb el programa
que havien dit, que no tarden ni una setmana a canviar-lo.
P-De la no-independència dels mitjans també se´ls
acusava a vostès.
R-Si, però nosaltres no havíem posat mai el germà
del president de director general de BTV.
P-Un fill de Jordi Pujol era secretari general.
R-Bé i el germà del senyor Nadal estarà de secretari
general. Això no té res a veure. El fet de que hi hagi
persones vinculades a la família d´un i altre, però
que són persones eficients que puguin fer feina, no invalida
res. Això només serveix d´argumentet de l´oposició
i ja li garanteixo que nosaltres no ho farem servir. Si el senyor
Manel Nadal ho fa bé, nosaltres no el criticarem per ser el
germà del senyor Quim Nadal. Si no ho fa bé el criticarem
per això. Nosaltres no utilitzarem aquests arguments miserables
que abans eren utilitzats.
P-Hi ha tres consellers gironins en el primer nou Govern. Què
en pensa de cadascun d´ells.
R-Joaquim Nadal és un home fort del govern. Li desitjo i li
he desitjat per carta molta sort. Li he dit també que amb molts
temes, com per exemple Bracons, jo estic al seu costat i espero que
allò que els socialistes i CiU sempre hem defensat, tiri endavant.
En el cas dels altres dos consellers són persones menys conegudes
i menys experimentades, tot i que l´experiència que puguin
tenir s´haurà de veure. Els desitjo sort i els demano
que facin de consellers gironins, que a part de pensar en Catalunya,
pensin en Girona. En tot allò que sigui de les comarques de
Girona, em tindran al seu costat i espero que totes aquelles coses
que estiguin engegades no s´aturin. Per exemple, la consellera
de Sanitat es trobarà moltes coses que estan engegades com
l´hospital de Salt o la reforma sanitària a primària
a Girona i espero que tot això ho consideri una obra de govern
important i comenci a treballar a partir d´aquí. Al senyor
Carretero, li voldria dir que amb el món municipal, no ha de
ser gens ni mica sectari i li desitjo que tingui una veritable obsessió
per evitar el sectarisme.
P-Vostè se´n va a Madrid, al Senat...
R-Jo seré escollit, amb molta probabilitat senador autonòmic
i jugaré un paper important al Senat com a representant de
Convergència i Unió. Nosaltres sempre hem volgut governar
a Catalunya però amb voluntat d´incidir en la política
espanyola i hem donat proves d´això, hem garantit governabilitat,
hem fet canviar polítiques econòmiques i ho volem continuar
fent. Per això en aquest moment la federació ha decidit
destinar a Madrid el màxim nivell... el seu secretari general
al Congrés i jo mateix al Senat. Una força que envia
el seu secretari general i el seu secretari general adjunt a Madrid,
transmet un clar missatge que juguem fort en la política espanyola.
P-Tindrà molta feina. Serà senador, diputat al Parlament
i secretari general adjunt de CiU.
R-Jo tinc la responsabilitat de ser secretari general adjunt fins
al congressos de Convergència i de Convergència i Unió,
que seran aquest any vinent. En tot cas ja es veurà què
passa, però aquests primers mesos tindré aquesta feina
afegida.
P-Pel que veig, després dels congressos, vostè deixarà
el càrrec intern de la Federació.
R-Jo tinc aquest compromís fins a aquests congressos. No s´ha
parlat encara de què passarà, però tothom sap
que jo vaig assumir això en un moment determinat i fruit d´una
necessitat i estic molt content perquè després de tot
el que ha passat, és indiscutible la fortalesa de la Federació
i em puc apuntar el petit mèrit, al costat de molts altres,
que CiU estigui més sòlida que mai. En el proper congrés
ja es decidirà, però tampoc no es pot descartar res.
P-A tres mesos de les eleccions generals, com les veu?
R-Per nosaltres no són mai unes eleccions senzilles, però
nosaltres hem sortit reforçats de les eleccions autonòmiques,
les hem guanyat i el posteleccions encara ens ha reforçat més,
perquè algunes de les persones que ens havia votat però
que ara ha optat per alguna altra força política per
fer-nos una mena d´avís, han vist frustrat aquest avís
i crec que tornaran a CiU.
P-L´objectiu és que el PP no tingui majoria absoluta?
R-L´objectiu és que ningú pugui tenir majoria
absoluta. A l´Estat espanyol les coses van molt malament quan
algú té majoria absoluta. Ja s´ha vist com ha
anat. El final polític de José María Aznar és
absolutament lamentable. Les imatges del Congrés, només
aplaudint-lo el PP, diuen molt. També hem de recordar com va
acabar el socialisme, amb corrupteles, amb gent empresonada, amb molts
anys després sense saber si tenen lideratge o no. I tot això
és fruit de les majories absolutes. |
|
|