Article extret de.. Diari de Girona   28/12/2003   Josep Callol - Girona
	«Li he dit a Nadal que amb molts temes, com Bracons, estic al seu costat» P-Com se sent després d´aquest pacte? R-Em sento frustrat perquè allò que els catalans van votar, que era un govern nacionalista, ha estat substituït per una altra fórmula, que òbviament és legítima perquè qualsevol que sumi 68 escons o més ho és, però que no va en la línia del que els ciutadans volien. Nosaltres ens hem de situar en el nou paper, que no és el que volíem tenir, és clar. P-CiU ja s´ha mentalitzat de la seva nova tasca al Parlament? R-Nosaltres hem volgut fer-ho de manera molt ràpida, tot i que que el primer grup del Parlament és el que hagi de fer d´oposició té una mica de gràcia, però ho hem volgut deixar resolt abans de les festes de Nadal. P-Vostès diuen que aquest no és un pacte nacionalista. Però alguns sectors de Madrid semblen molt preocupats i diuen tot el contrari del que asseguren vostès. R-Diuen el mateix. Aquest és un pacte que ha convertit la política catalana en política espanyola i hi ha una foto que val més que mil paraules que és la del senyor Zapatero al balcó de la Generalitat i qui l´ha portat allà és el senyor Carod. Jo penso que aquí i allà el que volen és el mateix, que Catalunya sigui una diputacioneta més i que es faci la política en la mateixa clau, que és un enfrontament entre el PP i PSOE. Han volgut convertir la política catalana en una subpolítica espanyola i aquest jo crec que és el gravíssim error d´un partit nacionalista com ERC, que fa quee al cap de pocs dies ja no es distingeix la política catalana de l´espanyola. P-Jo em referia a que vostès diuen que el PSC depèn del PSOE i en canvi el PP diu que el PSC depèn d´ERC. R-Aquí el que hi ha l´enfrontament entre PP i PSOE amb vista a les properes eleccions i, per tant, això que es diu des de Madrid s´ha d´entendre sota aquesta clau. Després es veu en el debat d´investidura que qui més complicitats té són en Maragall i en Piqué, que comparteixen la mateixa idea d´Espanya, per cert. P-Vostè va ser un testimoni privilegiat de les negocacions. Què va passar? Es van sentir enganyats? R-Si, però nosaltres ja vam veure des del primer dia que allò no era una negociació. ERC ja tenia les coses decidides i el que necessitava eren tres setmanes per explicar-ho als seus quadres territorials. Per tant, nosaltres ja sabíem que anàvem a fer un paper i el que vam voler fer era no posar les coses senzilles, en el sentit que no trobessin excuses i que no poguessin dir: «Com que aquests no volen fer no sé què, doncs ja tenim excusa per anar-nos-en amb els altres». Aquest va ser l´objectiu d´en Duran i meu, no posar les coses fàcils, sabent que ERC i PSC tenien les coses molt clares des del primer moment. P-Tenint en compte això, vostès no se sentien utilitzats? R-Òbviament, però com pot comprendre, nosaltres no teníem cap altre remei, havíem de mirar de trobar arguments que fessin repensar una mica a Esquerra. P-No hi va haver cap moment de les negociacions en el qual van pensar que ERC pogués pactar amb CiU? R-Quan nosaltres vam aceptar el tripartit i vam veure que els socialistes no l´aceptaven vam pensar que hi havia un argument. Però tot i així vam veure que ja hi havia una decisió presa per part d´en Carod i la seva gent més propera com en Puigcercós i l´Huguet, que són gent que han apostat clarament per espanyolitzar la vida política catalana. P-El dia de la constitució de la Mesa del Parlament, em va fer la sensació que CiU era força més optimista que el PSC. R-Nosaltres vam pensar que s´havia de mantenir el to i que s´havien de fer tots els possibles fins a l´últim moment. Així jugàvem P-Hi ha ressentiment a CiU? R-A mi aquesta paraula no m´agrada. El que hi ha és una gran incomprensió del que ha fet ERC i d´altra banda, entenem que per part del PSC, ells han jugat la seva opció, que malgrat els resultats de les eleccions, això els reforça i nosaltres entenem i respectem que els socialistes i Iniciativa, que sempre havia estat molt clara, diguessin això. Però qui ens sembla que ha trencat pots és ERC que a part ha utilitzat un mal estil i enganys i ho ha fet traint, no tant la gent de Convergència i Unió, sinó un centenar de milers de votants i això s´ha d´anotar. P-Si això que vostè diu és cert, suposo que ja tenen calculat que d´aquí a quatre anys, l´electorat pot pasar factura a ERC? R-Bé, això esperem... I potser abans i tot. P-Per què Artur Mas i Antoni Fernández Teixidó no van anar al traspàs de poders als nous consellers? R-Això no era indispensable i a més hi havia el tema que s´havia partit la conselleria en dos. I, per tant, no hi havia cap necessitat de fer-ho. D´altra banda, jo penso que en aquestes conselleries com en totes les altres, s´ha fet un canvi exemplar i avui mateix ho estava parlant amb un conseller que m´explicava que un exsecretari general fa dos dies que està reunit amb el nou secretari general. Crec que no se´ns pot fer el més mínim retret i s´ha de recordar que els polítics també som persones... Algú ha jugat el paper d´humiliar els altres i, per tant, hi ha actituds que s´han d´entendre. P-Com veu el nou Govern? R-Tenim un orgue de grills. Durant els primers dies veiem que s´estant barallant per molts temes com el túnel de Bracons, el control dels mitjans de comunicació... En Maragall el primer dia ja abandona una de les seves frases cèlebres de la independència dels mitjans de comunicació i ja anuncia que intervindrà, com han fet els socialistes des dels mitjans de comunicació que té. Tindrem grans contradiccions, fins i tot amb el programa que havien dit, que no tarden ni una setmana a canviar-lo. P-De la no-independència dels mitjans també se´ls acusava a vostès. R-Si, però nosaltres no havíem posat mai el germà del president de director general de BTV. P-Un fill de Jordi Pujol era secretari general. R-Bé i el germà del senyor Nadal estarà de secretari general. Això no té res a veure. El fet de que hi hagi persones vinculades a la família d´un i altre, però que són persones eficients que puguin fer feina, no invalida res. Això només serveix d´argumentet de l´oposició i ja li garanteixo que nosaltres no ho farem servir. Si el senyor Manel Nadal ho fa bé, nosaltres no el criticarem per ser el germà del senyor Quim Nadal. Si no ho fa bé el criticarem per això. Nosaltres no utilitzarem aquests arguments miserables que abans eren utilitzats. P-Hi ha tres consellers gironins en el primer nou Govern. Què en pensa de cadascun d´ells. R-Joaquim Nadal és un home fort del govern. Li desitjo i li he desitjat per carta molta sort. Li he dit també que amb molts temes, com per exemple Bracons, jo estic al seu costat i espero que allò que els socialistes i CiU sempre hem defensat, tiri endavant. En el cas dels altres dos consellers són persones menys conegudes i menys experimentades, tot i que l´experiència que puguin tenir s´haurà de veure. Els desitjo sort i els demano que facin de consellers gironins, que a part de pensar en Catalunya, pensin en Girona. En tot allò que sigui de les comarques de Girona, em tindran al seu costat i espero que totes aquelles coses que estiguin engegades no s´aturin. Per exemple, la consellera de Sanitat es trobarà moltes coses que estan engegades com l´hospital de Salt o la reforma sanitària a primària a Girona i espero que tot això ho consideri una obra de govern important i comenci a treballar a partir d´aquí. Al senyor Carretero, li voldria dir que amb el món municipal, no ha de ser gens ni mica sectari i li desitjo que tingui una veritable obsessió per evitar el sectarisme. P-Vostè se´n va a Madrid, al Senat... R-Jo seré escollit, amb molta probabilitat senador autonòmic i jugaré un paper important al Senat com a representant de Convergència i Unió. Nosaltres sempre hem volgut governar a Catalunya però amb voluntat d´incidir en la política espanyola i hem donat proves d´això, hem garantit governabilitat, hem fet canviar polítiques econòmiques i ho volem continuar fent. Per això en aquest moment la federació ha decidit destinar a Madrid el màxim nivell... el seu secretari general al Congrés i jo mateix al Senat. Una força que envia el seu secretari general i el seu secretari general adjunt a Madrid, transmet un clar missatge que juguem fort en la política espanyola. P-Tindrà molta feina. Serà senador, diputat al Parlament i secretari general adjunt de CiU. R-Jo tinc la responsabilitat de ser secretari general adjunt fins al congressos de Convergència i de Convergència i Unió, que seran aquest any vinent. En tot cas ja es veurà què passa, però aquests primers mesos tindré aquesta feina afegida. P-Pel que veig, després dels congressos, vostè deixarà el càrrec intern de la Federació. R-Jo tinc aquest compromís fins a aquests congressos. No s´ha parlat encara de què passarà, però tothom sap que jo vaig assumir això en un moment determinat i fruit d´una necessitat i estic molt content perquè després de tot el que ha passat, és indiscutible la fortalesa de la Federació i em puc apuntar el petit mèrit, al costat de molts altres, que CiU estigui més sòlida que mai. En el proper congrés ja es decidirà, però tampoc no es pot descartar res. P-A tres mesos de les eleccions generals, com les veu? R-Per nosaltres no són mai unes eleccions senzilles, però nosaltres hem sortit reforçats de les eleccions autonòmiques, les hem guanyat i el posteleccions encara ens ha reforçat més, perquè algunes de les persones que ens havia votat però que ara ha optat per alguna altra força política per fer-nos una mena d´avís, han vist frustrat aquest avís i crec que tornaran a CiU. P-L´objectiu és que el PP no tingui majoria absoluta? R-L´objectiu és que ningú pugui tenir majoria absoluta. A l´Estat espanyol les coses van molt malament quan algú té majoria absoluta. Ja s´ha vist com ha anat. El final polític de José María Aznar és absolutament lamentable. Les imatges del Congrés, només aplaudint-lo el PP, diuen molt. També hem de recordar com va acabar el socialisme, amb corrupteles, amb gent empresonada, amb molts anys després sense saber si tenen lideratge o no. I tot això és fruit de les majories absolutes.