Catalunya viu un escenari polític inèdit a la seva història: un canvi de govern. Allò que és moneda d´ús corrent a qualsevol democràcia, aquí no havia existit mai. Llevat del canvi d´hegemonia política el primer terç del segle XX quan ERC, a la Generalitat republicana, va arrabassar la majoria social que fins aleshores havia tingut la Lliga, la qual havia governat la Mancomunicat de Catalunya, el país no coneix una situació similar a la que s´ha produït després de les últimes eleccions i el posterior pacte tripartit dels partits catalanistes i d´esquerres que han tancat una etapa de vint-i-tres anys amb el nacionalisme conservador de CiU al capdavant de la Generalitat.

Per això, existeix il·lusió en una part de la societat i inquietud en una altra; en qualsevol cas, hi ha una generalitzada expectació per conèixer les primeres accions del Govern que encapçalarà Pasqual Maragall. Temes com el túnel de Bracons, l´ecotaxa, les infraestructures o l´Illa Isozaki lideren el debat polític d´aquests últims dies en els mitjans de comunicació. La Cambra de Comerç de Girona (el sector empresarial gironí fins ara havia estat callat) va sortir dijous per reclamar que no es paralitzin les obres de l´Eix Vic-Olot i per oposar-se a l´ecotaxa. Del túnel de Bracons ja n´hem parlat abastament les últimes setmanes. De l´ecotaxa, hem de dir que és una proposta que els partits d´esquerres (IC en major mesura, i el PSC, en menor) fa temps que la tenen damunt la taula. La seva aplicació no s´explicita en el programa de govern, però se n´apunta la possibilitat. L´experiència del Govern de les Illes Balears no ha estat bona i, en aquest sentit, cal que el nou govern català l´estudiï detingudament. Té una part discriminatòria: només la paguen els hotels. No obstant, cal que la societat es mentalitzi que un nou govern vol dir un canvi de política. L´Executiu del PSC, ERC i ICV adoptarà decisions diferents a les dels governs de CiU. Per alguna cosa han obtingut una majoria a les urnes.