Les eleccions al Parlament van deixar obert el mapa polític català: cap partit obtingué majoria absoluta i aquestes darreres setmanes hem vist com la negociació guanyava el protagonisme que gaudeixen els països madurs. Entre les opcions possibles, s´ha consolidat una majoria d´esquerres i catalanista pels propers quatre anys. La legitimitat d´aquest govern, com la dels anteriors que hem tingut a Catalunya, cap demòcrata la discuteix. Altra cosa, també plenament lògica, és que agradi més o menys i, per tant, tingui defensors i detractors. Personalment, m´entusiasma!
Reconec al president Jordi Pujol la bona feina pel nostre país en la primera època i li agraeixo el servei a Catalunya. Però és cert que als últims anys s´han sumat errors polítics, com la consolidació del PP del qui ja en veiem les maneres, amb una deixadesa governamental i a l´Administració que els ciutadans valoren insostenible. El canvi era desitjat amb diverses fórmules: algunes de cosmètiques i d´altres, reals. Qualsevol opció que permetés seguir mantenint al poder els qui han governat fins ara tenia poca credibilitat per tornar l´empenta i la il·lusió que convé al país. Així ho han entès els partits dels nous governants: aire fresc i net per a Catalunya!
L´alternança és sana en democràcia i saber perdre esdevé virtut escassa pels qui en tenen poca pràctica. Algunes reaccions són impròpies de polítics que han ostentat càrrecs de responsabilitat en el govern del nostre país: «traïdors», «botiflers» i altres injúries les creiem superades en llenguatge polític: no es van sentir ni quan CiU va pactar amb l´Aznar deu dies després de fer la campanya dient que els plantarien cara. Ara, descol·locats per perdre un poder que creien propi, insulten els qui volien per a socis, només per mantenir-se al càrrec. Les dretes conservadores i nacionalistes catalana i espanyola coincideixen amb aquest trist espectacle apocalíptic davant una lliure i legítima determinació del poble de Catalunya: que es calmin perquè això tot just comença.
Catalunya inicia un canvi tranquil, serè i profund de la mà d´homes i dones catalanistes i d´esquerres que han sabut demostrar capacitat de govern i pacte en nombroses institucions que hi han guanyat amb prosperitat i progrés generalitzat. Els fantasmes i les quimeres sobre els socialistes, els d´Esquerra o d´Iniciativa, avui només els fan servir els sectors més reaccionaris que són marginals a Catalunya. Tampoc serveix la vara que mesurava el grau de catalanitat entre bons i dolents. S´ha acabat la identificació del partit amb la Institució: Catalunya és patrimoni de tots! Un govern d´aquestes característiques pot generar dubtes de cohesió. Però hi ha factors que li donen solidesa: la coincidència ideològica, el pacte subscrit (que podeu llegir a les web dels tres partits), l´experiència en governs locals, la capacitat dels seus dirigents i militants, els objectius compartits i la il·lusió i estima al país fonamentada en desenes d´anys de treball per Catalunya, les llibertats i la prosperitat generalitzada.
Benvinguda la majoria catalanista i d´esquerres que el país ha volgut amb els seus vots. També els garrotxins ho vam expressar així electoralment. S´inicia una nova etapa de més protagonisme pels ciutadans i més diàleg polític. Amb dificultats i contradiccions com el túnel de Bracons, que sabrem resoldre favorablement dedicant-hi el temps necessari de diàleg i argumentació. Que no ens vinguin amb presses els qui amb 23 anys de govern només n´han executat 100 m i han deixat bona part del projecte encara per definir!
Pasqual Maragall serà el president de tots i el Govern comptarà amb un ampli suport parlamentari i de la societat catalana amb l´objectiu de fer més pròsper i just el nostre país. Aquest era el somni de tanta gent d´ERC, del PSUC i IC-Els Verds, socialistes, ciutadans de progrés sense adscripció de partit, que no hauran pogut gaudir d´aquest dia. Per raons de proximitat, recordo, entre molts altres, de Pere Triadú i Mombardó, Bartomeu Gelis i Berga, l´Ernest Lluch i Martín i en Josep M. Bonet i Badia, el llibreter i amic que ens ha deixat quan tot just se signava l´«Acord per a un Govern Catalanista i d´Esquerres a la Generalitat de Catalunya».

Alcalde de les Preses i diputat provincial (PSC)