El futur president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va proclamar ahir que «no seré el president d´una Generalitat socialista, ni només d´una Generalitat d´esquerres. Seré el president de la Generalitat», i va afegir que no caurà «en la temptació del sectarisme, que tant mal ha fet en els últims anys». Una lloable declaració d´intencions que s´haurà d´analitzar d´aquí a un temps. Tan habitual és que la majoria de polítics proclamin que governaran per a tots com que ho incompleixin una vegaga exerceixen el poder. No obstant, seria temerari prejutjar el que farà Pasqual Maragall i el seu govern tripartit.

Algunes propostes programàtiques, i que incideixen directament en el creixement econòmic, han començat a preocupar en alguns sectors socials. ICV va anunciar ahir que s´implantarà una moratòria urbanística mitjançant l´aplicació d´una figura «equivalent a la de la suspensió de llicències», mentre «no es formulin els plans territorials». Això vol dir que a partir de la setmana vinent s´aturaran tots els nous projectes urbanístics? Del tripartit s´espera que imposi una construcció controlada i ordenada, però no que freni el sector que a les comarques gironines, per exemple, ha estat el més dinàmic dels últims anys i que ha sostingut el creixement del PIB, mentre altres sectors, serveis i indústria, estan a la baixa. També preocupa un dels temes més polèmics de les exigències d´ICV: la hipotètica paralització del túnel de Bracons. Una bona xarxa d´infraestructures viàries és vital pel creixement econòmic de la societat moderna. No es pot ignorar que Garrotxa i Ripollès, amb un dèficit de comunicacions, van ser les comarques que menys van créixer el 2002, amb un 2% i un 1,5%, respectivament, del PIB. En aquest aspecte, cal reclamar en tots els sentits «un govern per a tothom». I PSC, ERC i ICV saben que en aquells municipis on han governat pensant en tots els veïns no només han continuat guanyant eleccions, sinó que les ciutats i els pobles han crescut.