Els que el coneixen saben que és difícil que amagui el seu estat d´ànim. I ara és un d´aquells moments que no pot dissimular una alegria desbordant, des que confirma l´hora d´aquesta entrevista per telèfon, fins que entra a la redacció i saluda tothom amb to de veu alt i greu, que no és el mateix de quan està enfadat. Nadal està a l´espera de l´encàrrec del que serà el nou president de la Generalitat.
P-Està content...
R-No hem perdut de vista el resultat de les anteriors eleccions. Sabem que no vam tenir el resultat que esperàvem. Estic molt content per ara, esperançat pel futur i estic prudentment content pensant que hem d´analitzar els resultats com ho han de fer altres i com ho ha de fer Convergència i Unió.
P-Vostès van dir que aquesta anàlisi la farien després del procés negociador...
R-El Consell Nacional d´aquest dissabte -l´entrevista es va fer diverndres a la tarda- farà una primera valoració política dels resultats i ens situarà al gener amb el compromís d´analitzar els resultats per saber per on s´han escapat vots, què ha passat amb l´espai polític socialista i com podem recuperar una part del vot que s´ha perdut amb el benentès que en el balanç global, mantenir el milió de vots segueix essent molt important.
P-Li puc dir futur conseller?
R-Pasqual Maragall anunciarà el seu govern un cop hagi pres possessió com a president de la Generalitat. De moment, a mi no se´m pot dir res perquè, a diferència dels altres dos socis, nosaltres encara no hem dit els noms i l´únic que puc dir és que estic en totes les travesses amb diferents possibilitats... Jo sé més coses que les travesses però tampoc no les puc dir.
P-Hi ha qui diu que estar a totes les travesses, vol dir poques possibilitats...
R-És un dels riscos
P-I no li fa por?
R-No. No perquè no és un càlcul personal. Com que estic a la disposició de Pasqual Maragall i com que estic disponible per aquest projecte polític, si se´m demana alguna cosa estic disposat a fer-la i si no se´m demana res, seguiré fent de portaveu del grup parlamentari.
P-Digui´m alguna d´aquestes coses que vostè sap i la resta no sabem.
R-Puc dir que és cert que en relació amb una de les tres conselleries que ha sortit a les travesses, hi ha hagut algun contacte que potser apuntaria en aquesta direcció.
P-I personalment, quina prefereix?
R-En el terreny dels gustos personals hi ha una màxima afinitat temàtica en Cultura. En el terreny dels reptes polítics, el pes polític d´alguna altra de les conselleries que s´ha comentat és molt superior. Per tant jo em moc entre el repte que representa una conselleria de molt pes polític i molta rellevància i un repte menor, però molt més atractiu en el terreny de la satisfacció personal.
P-La nit del 16 de novembre, vostè pensava que avui parlaria en aquests termes?
R-Al final de la nit és evident que no podíem celebrar la victòria, però també és molt evident que la davallada que havia tingut CiU, era una triple devallada consecutiva que marcava un punt d´inflexió perquè per primera vegada, Convergència només tenia un soci possible. L´aritmètica parlamentària feia impossible la repetició per tercera vegada del pacte Convergència i Unió-Partit Popular. Jo crec que aquí hi ha la clau de tot.
P-Vostè va veure perillar el pacte de progrés?
R-No. Nosaltres hem negociat des del primer dia. Ens hem anat veient cada dia o en dies alterns i hem anat treballant cada dia amb papers. I José Montilla i Ernest Maragall tenen una carpeta on hi ha els esborranys de les actes del que s´ha parlat en aquestes llarguíssimes sessions de negociació, que anaven avançant. A mesura que això passava, nosaltres anàvem veient que cada dia que passava i que avançàvem un esglaó més, hauria estat molt estrany que s´hagués produït un canvi d´orientació. Pel que ens arribava, les negociacions entre CiU i ERC eren més ligths i més de dir: «Aquí ho teniu, què voleu per pactar?». No era una negociació argumentada, sinó que era una oferta a cegues. Aquest plantejament jo crec que va ser erroni, perquè a més a més va arribar tard. Artur Mas se´n va anar uns dies de vacances i quan va tornar, el procés de negociació amb el PSC ja estava avançat.
P-CiU va fallar en l´elecció dels seus negociadors?
R- És possible. Jo ara puc ponderar el valor i la capacitat dels nostres negociadors, que va ser alta, com ho va ser la dels altres. No sembla que el tàndem Duran-Macias fos de la mateixa eficàcia, però ara és fàcil de dir.
P-El dia de la constitució de la mesa, semblava que el PSC no veia tan clar el pacte...
R-Si el vèiem clar, perquè sabíem molt bé el que estava passant aquell dia. Cosa que no sabia tan bé Convergència i Unió.
P-Què vol dir?
R-Que estava molt clarament definit que ERC volia una negociació en dos temps. Primer, sense tancar cap acord per mantenir obert el procés de constitució de la mesa del Parlament i un altre moment en què es podien anar tancant acords. Estava clar per part de quasi tothom que, després de l´intent de CiU de deixar fora el PP de la Mesa, era del màxim interès de les forces que estàvem negociant un pacte de progrés la presència del PP a la Mesa, sobretot per no començar un procés d´exclusió que signifiqués una equació ideològica que ha estat defensada per algunes pintades i per algunes declaracions que diu: «Aquests sí són Catalunya, tots aquests altres no són Catalunya». Vaig veure en Carod a l´entrevista amb la Mònica Terribas en què va dir que es va trobar una pintada a la porta de casa seva que diu CiU més ERC igual a Catalunya i va dir: «Jo estic contra aquesta pintada, perquè totes les altres forces polítiques també són Catalunya». Una cosa és el contingut ideològic de cadascú i l´altra és negar la catalanitat a aquells que en això són iguals, tant o més, que els altres.
P-ERC sabia que vostès tenien un acord amb el PP, perquè no quedés exclòs i que els permetia a vostès la vicepresidència primera?
R-És que no vam arribar a cap acord. Hi havia una primera possibilitat que era que ICV ens votés i una segona possibilitat que era que el PP ens votés. Si el PP ens votava obertament sense reticències, nosaltres els donàvem deu vots perquè tinguessin 25 vots i a ERC li´n donàvem 1 perquè en tingués 24. Sí que estava molt calculat, en el cas que el PP ens donés els vots per a la vicepresidència primera.
P-Amb aquest pacte, què passarà amb Bracons?
R-Bracons és un projecte a revisar. No està definit en tot el tram de la Vall d´en Bas, és un projecte polèmic, que ha generat mobilitzacions en contra, és un projecte que és volgut per sectors empresarials i administracions locals de la Garrotxa i per tant s´haurà de sospesar quines conseqüències té aturar Bracons (econòmiques, ambientals, jurídiques) i en base a això prendre un determini. Avaluant la conseqüència que pugui tenir aturar una obra que s´està fent. La secció, el traçat i, per tant la capacitat d´absorció de trànsit de Bracons s´ha de modificar i s´ha de fer una via, no de llarg recorregut, sino de comunicació intercomarcal.
P-Iniciativa s´ha mostrat frontalment contrària a qualsevol projecte d´aquesta carretera...
R-Estem d´aocrd les tres forces polítiques que cal un correcció, en sentit sostenible de la política d´infraestructures de Catalunya i, per tant estem d´acord que el preu del creixement no ha de ser la hipoteca de la sostenibilitat. Hi pot continuar havent creixement? Sí. Ha de ser un creixement a cegues i d´acord amb les normes del mercat? No. Es pot condicionar? Sí. Es pot intervenir, corregir? Sí. Nosaltres ho farem? Sí. Crec que està clar que hi ha compromisos molt seriosos per millorar o fer noves infraestructures a Catalunya que figuraran a l´acord tripartit, exactament igual que hi ha acords molt seriosos per revisar i en alguns casos aturar iniciatives que podrien ser irreversibles pel que fa a la preservació del paisatge o del territori.
P-Quines?
R-Aniran sortint i es donaran a conèixer. Però és evident que en el litoral, en el creixement de les segones residències, en la sobreocupació del sòl...
P-Veuen factible el pla de carreteres a l´entorn de la Costa Brava?
R-Nosaltres el veiem factible i necessari. L´anella de les Gavarres serà una peça de la política d´infraestructures d´aquest govern sempre que el traçat d´aquesta anella no afecti espais protegits.
P-I podran convèncer ICV?
R-Jo crec que el govern que sortirà serà un govern fort, estable, sòlid, en el qual no caldrà anar convencent a part del tot.
P-Què passarà amb les comissions d´investigació que vostès han demanat reiterades vegades?
R-Les tres forces estem d´acord que caldrà garantir mecanismes de transparència i que caldrà aclarir aquelles qüestions fins ara no aclarides pel que fa a casos que són prou coneguts i dels quals hi ha evidències suficients.
P-Ho dic perquè hi ha una norma no escrita que quan hi ha un canvi de govern, sembla que el nou no vulgui fer sang del que ha fet malament el govern anterior.
R-No serem venjatius, no serem rencorosos, no serem gens agres. Ara, serem molt exigents, serem molt crítics, serem rigurosos i aclarirem tots aquells temes no aclarits. No és una qüestió de sang, jo crec que és una mala expressió, però és evident que en el compromís de transparència política, hi ha un compromís d´abordar la creació d´una figura anticorrupció que naturalment no és només cap al futur sinó que haurà d´aclarir algunes qüestions insuficientment aclarides.
P-Carod-Rovira denuncia que en alguns departaments de la Generalitat s´està destruint documentació.
R-Nosaltres hem escrit al secretari del govern i li hem dit que l´instàvem a abstindre´s de fer nomenaments, concessions, adjudicar obres... Per què ho hem dit? Perquè segueixen sortint nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat, segueixen prorrogant-se concessions, segueixen atorgant-se concursos de molts diners. Artur Mas deia que ningú s´emportaria res que no fos la documentació de l´arxiu polític de les persones que tenen rang polític del govern. Esperem que sigui així. De les coses que van sortint aquests dies, se´n podrien destriar aquelles que no ofereixen cap ombra de dubte pel que fa a la seva legalitat i podrien oferir alguna ombra pel que fa a la seva oportunitat i altres que potser són un excés.
P-Què faran amb els càrrecs polítics que han acabat essent funcionaris?
R-No ho sé. No es tracta de fer por. És evident que hi ha un nombre de càrrecs de confiança i polítics que cessaran automàticament i és evidentment que n´hi ha d´altres que tenen una càrrega política i que estan en plantilla que potser canviaran de lloc de treball i és evident que el 95 per cent són magnífics professionals.