«La frase més sentida en les campanyes electorals i també la que més es vol sentir és la paraula infraestructures» i davant les preguntes sobre els problemes que provoquen la irrupció de projectes «la resposta institucional és clara: les infraestructures són el camí del progrés». Sobre aquestes asseveracions de caire polític es va iniciar la conferència sobre grans infraestructures que ahir es va realitzar a la Salle de Figueres on s´agrupaven les entitats i plataformes que participen a la trobada dels països catalans que discrepen d´aquesta visió.

L´enginyer de ponts i camins, Ramon Caralt, va exposar les causes del creixement actual de grans infraestructures centrant-se en el creixement de la mobilitat, l´impuls econòmic i el model territorial. En l´exposició, va fer una àmplia anàlisi als efectes que l´elevat nombre de vehicles -a Girona 910 per un miler d´habitants, la més gran de Catalunya-, la febre constructiva amb la conseqüent destrucció, per exemple, de la línia litoral; o l´impuls de grans infraestructures com lel TAV en detriment del transport públic, afecten la societat i el territori. Però la constatació que moltes de les polítiques estan comportant greuges irreversibles sobre el territori es van acompanyar de propostes estudiades sobre les dades actuals. En moltes ocasions, les polítiques impulsades des de l´Estat Espanyol van en contra de les proposades per la pròpia Unió Europea que aposta per potenciar, per exemple, «el transport del ferrocarril i del tràfic des dels ports mediterranis cap al centre Europa per evitar congestió a les carreteres».

Això és el que s´exposava en l´apartat dedicat a la mobilitat on es van assenyalar les conseqüències de l´elevat trànsit del vehicle amb contaminació i d´emissions de CO2 que afecten el canvi climàtic. L´increment de camions serà el 2008, al ritme actual un 50% superior al del 1998. La conclusió és que es prioritza la mobilitat per carretera i les dades ho reflecteixen. El 1998 els fluxos entre la Península i la resta d´Europa són el 55% per carretera, el 45% marítima i només el 3% per ferrocarril.

Plans directors per evitar la massificació

L´anàlisi del model territorial exposat per les plataformes i entitats a la trobada que es realitza a Figueres alerta de greus perjudicis tan per al territori com per al turisme. Per això demanen que les administracions treballin en la planificació elaborant els pertinents plans directors..

La febre per les grans infraestructures és un dels motius de l´actual model territorial. En una de les xerrades es va explicar que «el creixement de la franja costanera ha arribat a l´expansió màxima història de la construcció per formar quasi un continu». Un trasllat a la franja central o prelitoral, segons van exposar, es veu que «s´inicia un procés de desenvolupament que comença ja a unir ciutats intermitges» i a les comarques de muntanyes turístiques «el creixement de l´edificació imita el model extensiu i depredador de les parts més planes». Les previsions que es van augurar ahir durant la conferència sobre grans infraestructures és que «la tendència actual de creixement de la construcció i de les infraestructures, extrapolada al futur, formarà un paisatge desconegut i homogeni» amb un territori que «quedarà tan triturat que no serà atractiu per a molts i tindrà conseqüències principalment en el sector turisme».