Un estudi de l´Associació de Naturalistes de Girona ÐANGÐ demostra que l´Eix Vic-Olot no és una via competitiva a escala nacional i que a nivell local no solucionarà els increments de trànsit. Salvem les Valls, entitat que s´oposa a l´Eix Vic-Olot, va encarregar a l´ANG l´informe que compara les distàncies i els temps de recorregut entre Fraga i la Jonquera amb les infrastructures actuals amb l´Eix i sense. Salvem les Valls i l´ANG conclouen que l´Eix Vic-Olot respon a una decisió política «presa abans de tenir els elements de judici». Ahir en la presentació d´aquest estudi les dues entitats es van mostrar esperançades en què tot i que les obres han començat es poden arribar a aturar.

L´estudi indica que la justificació per la construcció de l´Eix Vic-Olot es basava en ser un canal de pas alternatiu als eixos de la zona costanera i prelitoral. L´informe de l´ANG, elaborat per Enric Pardo, David Vila i Pablo García, dóna com a un dels arguments per qüestionar la justificació el fet que la via no estigui inclosa dins de la Xarxa Transeuropea de Transport de Carreteres. Després de realitzar una anàlisi exhastiva prenent com a base quatre corredors: les autopistes A-7 i A-2; la N-II combinada amb l´A-7; l´Eix Transversal amb l´Eix Vic-Olot-Figueres. Amb tot en aquests itineraris es donen per fetes unes millores en aquestes vies com el tercer carril de l´A-7 o el desdoblament de la N-II, ja que segons va explicar Enric Pardo s´han tingut presents escenaris de futur.

Una de les primeres conclusions és que l´Eix Vic-Olot és l´opció més competitiva entre els quatre itineraris pel que fa a quilometratge amb 258 quilòmetres entre Fraga i la Jonquera. Ara bé, si es compara el temps del recorregut l´itinerari amb aquesta via dóna com a resultat dues hores i 55 minuts. «Distància irrellevant», segons va dir Pardo, en comparació amb les altres alternatives. Si s´estudia la velocitat mitjana dels quatre recorreguts es conclou que la proposta del Vic-Olot és la que dóna una velocitat mitjana més baixa.

És, però, amb la comparació en capacitats màximes de vehicles al dia aquest Eix projectat comença a presentar més problemes ja que els colls d´ampolla que hi hauria en el tram donen la pitjor intensitat mitjana de cotxes. Això porta a l´ANG a la conclusió que el Vic-Olot seria una via insuficient per resoldre les necessitats de futur de trànsit internacional. Però a més, aquesta carretera tampoc podria créixer en intensitat de vehicles, segons l´estudi. «L´Eix Vic-Olot en el moment de la seva inauguració ja estaria pràcticament a un 80% de la seva capacitat màxima» va alertar Pardo.

L´ANG conclou que el creixement de trànsit futur es resoldran més gràcies a les vies d´alta capacitat del corredor del Mediterrani que no a l´Eix Transversal o a l´Eix Vic-Olot. Salvem les Valls i l´ANG qüestionen que per una millora en el trajecte local de 12 minuts s´impulsi un projecte de 150 milions d´euros que signifiquen més de 5 milions d´euros per cada minut.

El pas per Marboleny

Mentre que l´alcalde de les Preses, Daniel Tarradellas (PSC), insistia aquesta setmana que Carreteres hauria de continuar estudiant les possibilitats que el tram entre la Vall d´en Bas i Olot passi per la banda de Puigpardines (al terme de la Vall d´en Bas), l´alcalde d´aquesta localitat, Miquel Calm (CiU), assegura que aquesta opció de traçat està completament descartada per la Generalitat i que la millor és fer passar la carretera per sota Marboleny, a les Preses.

Segons ell, aquesta opció és la més beneficiosa i menys impactant fins i tot pels veïns d´aquesta població, a la qual resoldria, a més, l´accés al polígon industrial. Segons algunes fonts, les alternatives per a situar el darrer tram de l´eix VicÐOlot seguint el curs del riu Fluvià per la Vall d´en Bas no agraden al consistori olotí, perquè caldria canalitzar el riu i això els fa patir per si mai hi ha pluges fortes.

Quant a l´alternativa de Puigpardines, Miquel Calm la rebutja de ple perquè assegura que partiria la vall (que veu tant valuosa com el parc natural) i, a més, la carretera passaria molt a la vora de conjunts històricoartístics.