El ministre de Ciència i Tecnologia i candidat del PP a la presidència de la Generalitat, Josep Piqué, no va assistir finalment a la inauguració del desdoblament de la N-260 entre Olot i Sant Jaume de Llierca, però la carretera es va obrir ahir a la circulació igualment precedida d´un acte protocolari amb majúscules, presidit pel secretari d´Estat d´Infraestructures del Ministeri de Foment, Benigno Blanco. Aquests reivindicats 10 quilòmetres i mig són, a més de l´obra pública més cara executada a la demarcació, el primer tram d´autovia de l´Estat de què les comarques de Girona disposen.

Així ho va indicar el mateix Benigno Blanco, segons el qual el més important és que l´obra té continuïtat. Han començat els treballs per la segona fase de l´autovia, 4,6 quilòmetres entre St. Jaume i Argelaguer, que Foment creu que podria estar a punt els primers mesos de l´any 2005. Està en procés de licitació el tercer tram, 7,26 km d´Argelaguer a Besalú (aquest mes s´obriran les pliques dels contractistes) i sumant els costos de les tres fases (131,6 milions, 35 i 41, respectivament) a Foment li surt un total de 206 milions d´euros d´inversió per a la millora de l´eix pirinenc. El quart tram de l´autovia portarà de Besalú a Figueres (25 km) i està en la fase d´elaboració de l´estudi informatiu.

Blanco no va deixar passar l´ocasió per remarcar que està en vies de solució una altra de les grans reivindicacions de la demarcació en matèria de comunicacions, el desdoblament de la NÐII, pel qual està en marxa la redacció dels projectes dels 4 trams en què s´ha dividit el traçat entre Maçanet i Girona. Aquest ja compta amb la declaració d´impacte ambiental, però no encara el tram entre Tordera i Maçanet, «per les reivindicacions d´ajuntaments i la Generalitat sobre el traçat». De Girona cap a la frontera Foment redacta ara l´estudi informatiu.

En un bon dia per destacar la feina feta, Blanco va assenyalar que el pla d´infraestructures 2000-2007 (amb el 2010 com a horitzó per a la seva execussió) ha portat nivells històrics d´inversió a Catalunya per a la modernització de la xarxa de carreteres, els ports, els aeroports i el ferrocarril -tant el TAV com el convencional. «I això es produeix quan el govern de la nació té majoria absoluta», va reblar el secretari d´Estat d´Infraestructures que així va replicar les declaracions de moltes veus de CiU en el sentit que el seu suport a la governabilitat de l´Estat, primer en el darrer mandat socialista i després al primer del PP, ha estat fonamental per construir la variant de Castellfollit al cap de quasi tres dècades de reclamar-ho.

Precisament per considerar que gent de les seves files, com l´exsenador Ramon Sala, van ser dels primers en lluitar per la variant fins i tot abans de la democràcia, CiU a la Garrotxa va celebrar l´obertura de l´autovia amb un esmorzar previ a l´acte oficial. L´exalcalde d´Olot, Pere Macias, va relacionar la nova carretera amb Bracons en assenyalar què cal perquè la Garrotxa estigui ben comunicada. Entre la gentada de la inauguració més d´un va trobar a faltar la invitació de càrrecs, com l´alcalde de les Preses i exdiputat, Daniel Terradellas, que també hi han posat el seu gra de sorra.

Autoritats municipals i altres polítics, treballadors de les obres, encarregats del seu control ambiental, premsa i fins i tot una delegació de Salvem les Valls van estrenar la carretera recorrent-la en 3 autocars de la Teisa que van fer dues parades. Una per tallar la cinta damunt el viaducte del Fluvià i descobrir-hi la placa que indica que aquest element porta el nom d´Antoni Obiols, enginyer de carreteres mort fa uns anys. La segona aturada va ser en els pocs metres que separen els túnels del Fluvià dels del Turonell, on una fita deixa constància de la inauguració.

Aquesta obra ha suposat construir 4 túnels «pioners» a Europa per les seves mesures de seguretat (3,6 km), fer 5 viaductes (1,1 km), desbrossar 756.380 m2, excavar en desmunt 1.240.040 m3 i en túnel 381.750 m3, terraplenar 1.298.500 m3, extendre 124.000 m3 de formigó i que ha requerit 8.052.420 quilos d´acer. Al costat d´això també s´han plantat 120.411 arbres i arbustos i 336.732 m2 d´hidrosembra cobreixen els talussos.