Tot apunta que el dia de l´obertura a la circulació de l´autovia de la N-260 entre Olot i Sant Jaume de Llierca hi haurà un acte per inaugurar oficialment la que és la inversió pública més important que per ara han rebut les comarques de Girona. Estem parlant de 127 milions d´euros abocats pel Ministeri de Foment en només 10 quilòmetres, bona part dels quals dins de l´àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica. Tenir cura de l´impacte ambiental ha costat diners, però més difícil i car era sortejar el pedestal de bassalt de 296 metres on s´estén Castellfollit.

Veí de tota la vida, amb 23 anys a Madrid fent de diputat i senador per l´ara fedederació de CiU, Ramon Sala Canadell és una de les persones que més ha cridat perquè Castellfollit deixi d´estar partit per una carretera on l´exsenador calcula que passen diàriament 14.000 vehicles, molts dels quals pesants. Sigui aquesta xifra o siguin els 20.000 vehicles apuntats per altres fonts, es tracta d´un volum prou important com perquè els veïns hagin penjat pancartes i fins s´hagin manifestat (1993) reclamant una solució.

I el que els conductors podran estrenar aviat és una autovia de 2 calçades amb enllaços a diferents nivells a Sant Cosme, les Funoses i la sortida cap a Montagut i Oix. A més, hi ha 3 viaductes, un a la sortida d´Olot, un altre per salvar el riu Turonell i un tercer enfront la cinglera, de 560 metres de llarg i sostingut per pilars de més de 50 metres. Entre aquest viaducte i el del Turonell hi ha 2 tandes de 2 túnels cadascuna (un per cada sentit de circulació) separades per escassos metres a l´aire lliure. Plegats sumen 3,5 quilòmetres de longitud de tub simple.

L´enginyer de camins, exalcalde d´Olot i exconseller de Política Territorial de la Generalitat, Pere Macias, fa notar que la lògica del terreny ha assenyalat la ruta a seguir per salvar el trencacolls de Castellfollit. «Hi ha una coincidència que explica molt bé això Ðdiu l´ara secretari general adjunt de CiUÐ i és que el gran viaducte del Fluvià està pràcticament a sobre del pont del que va ser via romana i després camí reial.»

Propostes de traçat

Segons recorda l´alcalde de Castellfollit, Moisès Coromina, Macias va plantejar la proposta de traçat que ha donat peu al traçat definitiu el juliol del 1991 en una reunió a la casa consistorial. Fins a començaments dels 90, comptant des de l´avantprojecte per tota la CÐ150 presentat pel Ministeri d´Obres Públiques i Urbanisme (MOPU) l´any 1977, hi havia hagut diverses propostes de traçat, totes finalment descartades. Una plantejava aprofitar el pont actual sobre el Fluvià i continuar recte on ara hi ha el revolt en forma d´essa de Can Gussinyer, passant per darrere el poble fins a arribar a les Funoses. Una altra proposta plantejava saltar per la muntanya de Canadell, però es va descartar perquè la zona és molt inestable i, a més, hi havia un gran impacte sobre el petit terme de Castellfollit.

El febrer del 1993 en una altra reunió amb el governador Pere Navarro es va acordar que Carreteres donaria suport a Madrid a la proposta de Macias. L´aprovació definitiva del projecte arribaria el desembre del 1998 i el juny del 1999 van començar les obres adjudicades a la UTE formada per ACS Proyectos, Obras y Construcciones i FCC Construcciones. Però les coses no han estat fàcils des d´aleshores.