Ha estat una llàstima que el senyor Pasqual Maragall i Pere Macias no s´haguessin calçat unes botes i m´haguessin acompanyat, en aquesta II Marxa contra el túnel de Bracons: haurien rebut una saludable lliçó de cultura.


Les prop de dues mil persones, que el darrer diumenge van participar en aquesta marxa, no compartien solament una lògica preocupació pels efectes irreversibles i devastadors d´una actuació pública irracional i irresponsable. Ben clar va quedar en els parlaments, que seguiren al dinar, quan encara un miler de comensals glaçats, sota un cel amenaçador, s´intentaven escalfar, amb un gotet de cafè a la mà o bevent ratafia. Totes aquestes persones també compartien el coneixement i/o les ganes de conèixer aquelles boniques contrades; perquè ja se sap, conèixer és estimar.


Les dues marxes que ha organitzat la plataforma Salvem les Valls han tingut la virtut de ser lúdiques i a la vegada educatives. Aquesta ha estat la voluntat dels seus organitzadors, però també l´esperit dels participants Ðmés nombrosos en aquesta segona ocasió.


Les condicions meteorològiques adverses dels dies anteriors, havien fet perillar la convocatòria, i els assistents, alguns dels quals havien pujat de Barcelona i d´altres contrades catalanes, miraven incrèduls però amb satisfacció, un paisatge lluminós amb els perfils enfarinats del Puigsacalm i de la serra de Llancers com a teló de fons. El temps, almenys, els havia respectat. Serà que «els déus» estan amb ells perquè tenen raó?


Després d´una breu acreditació Ðcompra de tiquets per dinar, venda de samarretes, peticions de signaturesÐ, els assistents enfilàrem ràpidament els primers corriols que surten del Rourell amb la intenció de resseguir, fins a la prevista boca nord del túnel, el sinistre traçat de l´Eix Vic-Olot, per Bracons.


L´ambient festiu el donaven una mitjana d´edat jove, la presència de moltes famílies amb nens, i de bastants gossos. Quan els camins es feien corriols, o presentaven majors dificultats, es formaven embussos considerables, «res a veure amb els que es formaran al tram Olot-Preses», tenien encara l´humor de dir alguns. Costava fer-se una idea de la destrucció dels paratges per on discorria la Marxa. Del Rourell a Sant Mateu, passant per sobre de Joanetes, ens sorprengueren unes magnífiques masies voltades de roures gegants i centenaris Ðamb capçades impressionants. Quan els corriols s´endinsaven pels barrancs, quan les molses començaven a entapissar un pessebre de roques i troncs, apareixia una flora exuberant amb avellaners, grèvols i llengües de cérvol. Els pares ensenyaven als nens aquestes meravelles mentre els gossos s´empaitaven amunt i avall. La presència d´estudiants i professors universitaris, més que notable, semblava justificar la sensibilitat de tots els presents. Sant Mateu és un paratge espectacular: la masia, la pallissa i la capella que formen aquest lloc, es disposen davant d´uns prats, tancats pels estreps de Llancers i Puigsacalm Ðara nevats. En aquest punt és on, justament, les màquines començarien, d´aquí a poc, a perforar el coll de Bracons, com ens recordaven les enganxines que representaven una broca gegant.


La meitat dels assistents es van quedar a dinar, a l'esplanada de la casa de colònies del Rourell, quan els núvols ja començaven a tapar el sol. La bona qualitat dels productes compensava la gelor; però, francament, no es tractava d´allargar gaire l´àpat.


Així, de seguida vingueren uns parlaments, que posaren en evidència un fenomen alarmant: que les agressions "intervencions" dràstiques sobre territoris d´alt valor paisatgístic comencen a ser sistemàtiques -Empordà, Selva, Penedès...


Potser el cas de l´Eix Bracons sigui el més dramàtic perquè comporta la destrossa de milers i milers d´hectàrees de boscos i conreus, que afecten dues comarques. Però tot té la seva escala, i per als veïns de Blanes, com ens va explicar la Plataforma Salvem Pinya de Rosa, la seva petita cala és el seu darrer reducte de paisatge poc alterat. Jo penso que, amb el país tan petit que tenim, hem de vigilar de no convertir-nos tots, aviat, en aquests pobres veïns de Blanes.


Senyors Pasqual Maragall i Pere Macías, entenc que no vulguin calçar-se unes botes Ðpotser em diran que de poc li han servit, en aquest sentit, al nostre president. Però el què no puc entendre és que a sobre, l´Administració permeti que d´aquesta insensibilitat se´n faci un negoci.


Si el model de finançament local està tan desequilibrat que no pot resistir a la pressió de determinats interessos econòmics, i basa tots el seus ingressos en contractes, licitacions i expropiacions, que es canviï aquest model Ðque no és irreversibleÐ, abans d´ocasionar greus impactes ambientals i paisatgístics, que sí que són del tot irreversibles.


També semblava un problema insoluble el de la gestió local dels residus domèstics, i bé que es va trobar una solució amb l´ajuda dels empresaris i el seu sistema integral de recollida selectiva. Potser també seria hora de començar a desenvolupar un sector de la restauració dels paisatges i obres públiques aberrants; segur que trobarien mercats captius en localitats com Castellfollit de la Roca i en amplis territoris com la Cerdanya o l´Empordà.


Una «nova cultura del territori» passa per salvar intervencions tan salvatges com l´Eix Vic-Olot. En aquest sentit, l´oposició al túnel de Bracons és emblemàtica perquè suposa aturar una obra pública i privada faraònica, que comporta, però, la destrucció de milers hectàrees d´una riquesa excepcional a Catalunya. Qui encara no s´ho cregui que consulti el manual més bàsic de geografia.


Que sàpiguen els habitants d´aquestes terres, que de gent culta i sensible -com la que es va aplegar en aquesta II Marxa- encara en queda. Però que si volen rebre visita, cal que tinguin cura de la seva llar, a no ser que prefereixin veure circular camions i no persones.


Que sapiguen els senyors Maragall i Macias que si tan poc cultes i sensibles són que gosen vendre aquest l´Eix Bracons en nom de l´interès general i del progrés, a mi em faria molta por votar-los.