recull de premsa
 Article extret de.. L'Avui  
30/12/2003  
Oriol Pàmies- Barcelona  
 
 
ENTREVISTA: Joaquim Nadal
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

"Proposaré a Foment que anticipi el desdoblament de la N-II a canvi de posposar part del Quart Cinturó"

"Malgrat la vociferació, serem capaços d'avançar més que l'anterior govern"

"Tinc sobre la taula Bracons i l''orella de Casserres' de la C-16 per mirar-los amb lupa"

O.P. El seu govern ha promès fer en vint mesos el que l'anterior no ha fet en vint anys: aprovar tots els plans territorials i revisar el de les Terres de l'Ebre i el Pla Territorial General de Catalunya. ¿Correran molt o té una vareta màgica?

J.N. Treballarem molt. La fita d'octubre del 2005 és díficil, però ens sembla fonamental abordar-ho tot en aquest temps. L'Oriol Nel·lo se n'encarregarà, com a secretari de Planificació, d'una forma directa, i hi posarem a treballar tota la gent que calgui. Intentarem que l'octubre del 2005 hi hagi un marc general de cada territori que marqui pautes per a la planificació urbanística local.

O.P. Parlen d'invertir la tendència a l'ocupació creixent del territori, de protegir el paisatge, de fomentar les ciutats compactes. ¿No temen induir més augments del preu del sòl i de l'habitatge?

J.N. Aquest govern intentarà trencar la fal·làcia segons la qual l'escassetat de sòl és la que provoca l'encariment de l'habitatge. Fins i tot quan administracions locals han desenvolupat tot el sòl disponible, no han moderat la demanda, que no busca un lloc per viure sinó un refugi per als diners. Mirarem d'incentivar la rehabilitació, moure l'enorme parc d'habitatges buits i ordenar els creixements de manera que no hi hagi una ocupació indiscriminada del sòl i es permeti una més alta qualitat de vida.

O.P. ¿No es plantegen revisar el Pla General Metropolità (PGM)?

J.N. Primer hem de desenterrar el Pla Territorial Metropolità, veure en què s'han gastat els gairebé 4.000 milions de pessetes que van costar els treballs d'Albert Serratosa, arribar a una conclusió i concertar amb els governs locals un pas més. Però hi ha opinions contraposades sobre si s'ha de revisar tot el PGM.

O.P. Han anunciat que reconeixeran el fet metropolità, el de Barcelona i els altres. ¿Ha arribat l'hora de la revenja de la dissolució de la Corporació el 1987?

J.N. No hauria de plantejar-se en aquests termes. Calen òrgans de gestió i decisió supramunicipals sobre determinats aspectes de planificació urbanística i gestió del transport públic que depassen els límits de ciutats que es toquen entre si.

O.P. ¿Es mantindran els consorcis que ja funcionen, com l'ATM, o s'integraran en un organisme més ampli?

J.N. Es reconsideraran totes les lleis d'ordenació territorial, però mentrestant funcionarem amb el que tenim.

O.P. El transport públic de Barcelona i la seva àrea està funcionant en precari, amb els recursos congelats. Com afrontarà la negociació del contracte programa amb el govern de l'Estat?

J.N. Hi ha dues maneres d'enfocar la negociació: embrancar-se en una discussió de principis i identitats, o bé, reconeixent que dels principis no se'n viu, anar directament al rovell de l'ou. Sense renúncia de cap principi bàsic pel que fa a la dignitat del govern i del país, el que cal és un acord institucional amb el govern de l'Estat sobre tots els compromisos pendents en infraestructures per aconseguir una equiparació dels recursos que l'administració central destina a les diferents àrees metropolitanes. Crec que aquest llenguatge serà ben entès pel govern del PP. Malgrat la vociferació discrepant i l'estratègia de la tensió, serem capaços d'avançar més que el govern anterior, i així ho indiquen els primers contactes que he tingut des que sóc conseller.

O.P. ¿Està dient que l'anterior govern feia essencialisme amb les infraestructures?

J.N. Coses com ara la renúncia al finançament estatal del desdoblament de l'Eix Transversal formaven part d'una estratègia que feia passar uns aspectes per davant dels altres. Nosaltres els temes d'encaix polític i institucional els reservarem per al debat de l'Estatut i el finançament.

O.P. En autopistes, ¿continuarà la política d'aixecament parcial de barreres de peatge?

J.N. Ens mantindrem fidels a l'acord del grup de peatges. Seguirem treballant per la reducció d'alguns i l'aixecament d'altres, i per la creació d'un fons de transició. És un procés no immediat, però comptem que tant l'administració de l'Estat com les concessionàries estan disposades a aplicar imaginació, per exemple per trobar un sistema de rebaixa de tarifes a les hores punta, pensant en els usuaris que fan servir l'autopista per anar a treballar i no tenen alternativa.

O.P. També hauran de negociar l'ampli paquet d'autovies que figura al seu programa, moltes en rutes estatals.

J.N. És que el que hi havia fins ara era un bloqueig entre el ministeri de Foment i la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. Haurem de parlar del desdoblament de la N-II i la N-340, el tercer carril de la A-7, el túnel de Toses, l'Eix Pirinenc, i sobre ferrocarrils, gestió dels aeroports... La inversió excepcional del TGV no ha d'anar en detriment de la resta quan el sistema viari de Catalunya és bàsicament de peatge.

O.P. ¿La insistència en la negociació amb Madrid té a veure amb la falta de recursos propis?

J.N. Seria erroni interpretar-ho així. Una part de la feina de la conselleria serà establir amb Foment un ordre de prioritats i d'inversions que no ens penalitzi. A més, ens proposem trobar fórmules d'estalvi en la despesa corrent per incrementar bastant la capacitat inversora neta del govern de la Generalitat els propers quatre anys. I això a pesar que la majoria d'obres públiques en marxa s'estan fent amb sistemes de pagament diferit.

O.P. Al seu despatx hi ha trobat unes quantes patates calentes en matèria de carreteres. Sobre el túnel de Bracons, a l'eix Vic-Olot, ja ha dit que decidiran al febrer.

J.N. El compromís és que no es tocarà un pam de terra de la Garrotxa sense que s'hagi redefinit el projecte. El ritme de les obres, les característiques del túnel, es poden negociar.

O.P. Sobre el Quart Cinturó els partits del govern tenen posicions diferents, però Foment el va tirant endavant.

J.N. Estic segur que al govern central li podem canviar les presses en certs trams del Quart Cinturó per una anticipació en el calendari [del desdoblament] de tota la N-II. Un cop garantida la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, podrem fer el canvi de cromos.

O.P. A l'Eix del Llobregat hi ha el conflicte pel traçat del desdoblament entre Puig-reig i Gironella, al Berguedà.

J.N. Tots els dibuixos del traçat paral·lel a la C-16 actual i l'orella de Casserres els tinc sobre la meva taula, per mirar-los amb lupa, com Bracons.