Han estat 11 anys de lluita, d’esperances, de mobilització social i intel•lectual per posar dubtes sobre la “necessitat” del que avui, a pocs metres d’aquí s’executa. Durant aquests anys de treball ens hem enfrontat a moltes dificultats i incomprensions. No ha estat fàcil oposar-se a una carretera: la demanda social que encara hi ha darrera de projectes com aquest, la importància de la comunicació, sobre tot en un país com el nostre - orogràficament complicat -, la concepció d’un tipus de progrés poc respectuós amb el medi encara majoritària, fan que, el recurs fàcil de demanar “més infraestructures” i utilitzar obvietats com “calen comunicacions”, hagi fet més complicada la nostra tasca d’explicació i alerta sobre els perjudicis que pot comportar Bracons.
Calen comunicacions?, si?, cal aquesta precisament?. Nosaltres pensem que no, i que hi havia -de fet encara hi ha- altres solucions. Tenim un dèficit d’infrastructures? les viàries són les úniques infraestructures que semblen interessar a certs sectors econòmics i polítics: o que potser ningú ha pensat en les infraestructures socials: millors inversions i gestió de l’educació, sanitat i cultura, fonamentals per articular la identitat d’un poble i enriquir-lo social i moralment, fent realitat allò de la “qualitat de vida”, la que considera la nostra relació amb la Terra –i no tant amb els diners- abans d’efectuar cada acció que emprenem.
Malgrat tot, hem avançat molt: pocs son els que avui s’atreveixen a desqualificar la nostra lluita amb els vells arguments del “aquí no” o “no ho volen en el seu pati”. Hem cercat arguments i raons per justificar allò que podia ser una “intuïció primerenca”. Científics i experts de diferents camps ens han anat donant la raó: Bracons suposa un impacte socioambiental intolerable, sobre tot si tenim en compte la seva dubtosa necessitat actual i l’incert de les seves “bondats econòmiques”. Hem estès el debat a altres sectors: veïns, ecologistes, naturalistes, universitaris, sindicalistes i empresaris, polítics locals i nacionals, grups culturals i excursionistes, el vàrem dur fins a Brussel•les... No hem deixat que cap sector, local o de país, deixés de dir la seva si ho considerava oportú. Avui que tant es parla de participació ciutadana, modestament pensem que n’hem fet un exercici viu i real d’impuls i aprofundiment de la democràcia. No ha estat fàcil, ho hem fet un grapat de gent amb pocs recursos i molt d’entusiasme i tenacitat. Vàrem impulsar un contenciós administratiu, i avui podem anunciar que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Suprem: va ser un treball ingent de recopilació de dades ambientals de la zona afectada per la traça de la carretera.
Recordem a propis i estranys que aquestes obres no es fan en el nostre nom i que Bracons no calia. Ho fem en el moment en què l’eix entra a la Vall d’en Bas i a la Garrotxa. Ho fem per recordar que aquesta infraestructura, malgrat les nostres reiterades demandes, es va imposar sense un debat previ que tingués en compte la seva necessitat real i les alternatives possibles. Bracons és un projecte fill d’un model de desenvolupament territorial en qüestió: un model que entén l’equilibri territorial com un procés d’urbanització i extensió de les grans infraestructures de mobilitat que uniformitzi el territori per la via del formigó i la despesa energètica, un model que no té en compte els límits ambientals que s’estan ultrapassant i les conseqüències del qual patiran sobre tot les generacions futures.
Som aquí també per recordar que malgrat tot això, els acords del Tinell segueixen a l’aire, i ho fem en un moment en què les forces polítiques d’aquest país negocien per pactar un govern i un nou programa. Volem recordar que la comarcalitat de connexió no està clara, sobretot amb la continuació del projecte amb el desdoblament de la C-26 entre Besalú i Figueres, i que els instruments de planejament que han d’evitar els posteriors efectes de la carretera sobre el territori segueixen inèdits. A data d’avui seguim sense resposta sobre les al•legacions que vàrem presentar a Política Territorial al tram de la boca nord fins a Can Trona. Els mateixos polítics que ens acusen als moviments socials de desprestigiar la política institucional i d’erosionar el sistema amb les nostres mobilitzacions, segons ells “reactives” i “egoistes”, no es poden creure el seu propi i precari model de suposada “participació ciutadana”
Denunciem, per enèsima vegada, la política de confusió que ha seguit, també aquest govern, al parlar de la “variant de les Preses” quan el que es dibuixa és el tram final de l’EVO. Volem que quedi clar que tant un -el de la plana- com altre -Marboleny-, tindran un fort impacte ambiental i social, i que la manca d’encaix al territori és una mostra més de la inoportunitat de Bracons, de la inoportunitat d’una infraestructura que representa un model de mobilitat superat i que ja no té futur.
|