16 Gener 2004
L’eix Vic-Olot
per Bracons, autovia o carretera?
Salvem les Valls acusa en Pere Macias de manipular
l’opinió pública en les declaracions fetes a Catalunya
Ràdio en les que afirma que Bracons no és una autovia
Quan ens referim a Bracons en estem referint a l’eix
Vic-Olot per Bracons, una infrastructura viària d’unes
característiques determinades que es projecta i s’executa
pel Govern de la Generalitat. La normativa catalana no utilitza el terme
“autovia” ni en el Pla de Carreteres de 1995, ni en la Llei
7/93 de Carreteres ni el recentment aprovat Reglament General de Carreteres
del 2003. A Catalunya, les carreteres es classifiquen, des del punt
de vista tècnic, en vies segregades i carreteres convencionals.
Les vies segregades, - que no tenen accés directe
amb altres, sinó que l’accés es fa a través
d’enllaços, vies de serveis i carrils d’acceleració
i desacceleració-, poden ser autopistes o vies preferents.
Són vies preferents les carreteres d'una o més calçades,
amb limitació d'accessos a les propietats confrontants i enllaços
a diferent nivell.
Tècnicament i d’acord amb l’Ordre
d’Estudi núm. 000901 emesa pel Departament de Política
Territorial i Obres Públiques el 12 de setembre de 2000 per
a la “NOVA CARRETERA VIC/OLOT. TRAM: TORELLÓ-TÚNEL
DE BRACONS- LA VALL D’EN BAS, els paràmetres de disseny
corresponen:
1.- al d’una via preferent (segregada igual que
les autopistes)
2.- dins de la xarxa bàsica primària (el nivell més
alt de la xarxa de carreteres, pensada pel trànsit de pas i
de llarga distància)
3.- amb una velocitat de disseny 100 Km/h (velocitat de projecte mínima
per a les vies preferents de la xarxa bàsica primària)
4.- amb una secció tipus 7/12 (set metres de calçada
sobre una esplanada de dotze metres, secció que correspon a
les vies preferents) que s’incrementa a la Garrotxa a 14/20
5.- i amb encreuaments a diferent nivell (via preferent)
El Sr. Pere Macias i Arau, ex-conseller de Política
Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya
i ex-alcalde de l’Olot, en declaracions fetes a Catalunya Ràdio
afirmava que l’eix no és una autovia sinó una
obra de segon nivell. És inqüestionable que, deixant de
banda qüestions semàntiques, l’eix Vic-Olot per
Bracons és una via de gran capacitat. Jeràrquicament
està per sota de les autopistes però per sobre de les
carreteres convencionals, i per tant dins del que col·loquialment
anomenem “autovia”.
Està pensada per al trànsit de pas i llarg
recorregut, amb un important nombre de vehicles pesants, un 14% segons
projecte, i inclosa com a tal a la xarxa bàsica primària.
Té dos carrils únicament en un 43 % del total de l’obra.
El projecte constructiu estableix un radi mínim de corbes de
450 m, el qual correspon, segons la Norma 3-1-IC de Traçat
de la Instrucció de Carreteres, a velocitat de disseny de 100
km/ h, velocitat que el Pla de Carreteres atorga a les vies preferents.
Salvem les Valls denuncia els canvis que s’han
portat a terme entre l’estudi informatiu de 1997 i el projecte
constructiu de 2002. El projecte que s’està executant
ha doblat el tram de quatre carrils (de 2520 metres a l’estudi
informatiu de 1997 a 4700 metres). En el sector comprès entre
l’enllaç de Torelló i l’àrea de serveis,
al Pla de Quatrecamins (municipis de Torelló, Sant Pere de
Torelló i Santa Maria de Corcó), on actualment s’executen
les obres, ha passat de tenir tres carrils a quatre.
La web de DPTOP, a 15 de gener de 2003, defineix
l’eix Vic-Olot per Bracons com a via preferent de la xarxa bàsica
primària, efectivament, tal i com està contemplada al
Pla de Carreteres de 1995.