Salvem les Valls manifesta els seu astorament davant les sorprenents declaracions del Director General de Carreteres, en Jordi Follia i de l’Esteve Corominas, negant el caràcter de via de llarg recorregut de l’eix Vic-Olot per Bracons. Aquestes declaracions contradiuen de manera flagrant tot el que s’ha dit i fet fins ara al voltant d’aquest controvertit projecte. S’entén que a hores d’ara confonen què s’ha dit sobre l’eix que no era veritat i que és el que era veritat i no s’ha dit.

El Pla Territorial General de Catalunya considera l’eix Vic-Olot per Bracons bifurcació de l’eix Transversal. En l’adaptació a la Llei 7/1993, el Pla de Carreteres assigna a l’eix Transversal de Catalunya la funció de canal de pas alternatiu als eixos costaners i pre-litorals, és a dir N-II i la A-7, especialment per als fluxos procedents de la Jonquera cap a Lleida i centre i nord peninsular. El Pla de Carreteres afirma textualment que la funció de comunicació Vic- la Jonquera es realitza millorant l’itinerari Vic-Olot-Figueres que, pel seu recorregut i situació territorial poden resultar competitius amb els eixos litorals i pre-litorals.

El mateix Ministerio de Fomento va incloure la conexió Vic-Olot-Figueres-Frontera Francesa dins el Pla d’Infrastructures 2000/2007 com a via de gran capacitat on l’assignava 100.000 milions de pessetes, en referència clara als trams dels desdoblaments Olot – Besalú, Besalú - Figueres de competència estatal.

L’estudi de trànsit realitzat per Intra per a Gisa en el projecte de 1998 considera que el trànsit de mig i llarg recorregut tindrà en aquesta nova via una alternativa vàlida. L’actual projecte constructiu del tram Torelló-Vall d’en Bas concreta en un 20% el trànsit pesant que ha de circular-hi.

En Ricart Font, del gabinet del conseller del DPTOP de Girona, l’any 2000, en un document titulat “Objectius socio-econòmics i repercussions ambientals de l’Eix Vic-Olot per Bracons”, parla d’”aconseguir una comunicació fluïda entre les comarques centrals i l’estat francès” i que l’eix “dóna suport a al trànsit de pas i de llarga distància”. Finalment “l’estructuració de la xarxa viària (...) permet considerar l’eix de Bracons com un eix d’interès europeu”.

El delegat del aleshores conseller Pere Macias, en roda de premsa a Olot per a presentar les modificacions del 2000 al projecte en la banda garrotxina, reitera el finançament de l’obra amb fons de cohesió europeus per què forma part d’un itinerari d’interès europeu, “ja que serà una ruta competitiva” pel trànsit entre la península ibèrica i Europa als fluxos que ara es canalitzen a través de l’eix Transversal i la A-2/A-7.

El mateix any 2000 l’estudi sobre l’impacte socioeconòmic de l’eix, durament criticat pel catedràtic d’economia Modest Fluvià, afirma que la nova carretera contarà amb un 34% de trànsit de pas amb origen a Espanya i Europa i Catalunya.

L’hivern del 2001, el Govern demanava a l’estat espanyol fons de cohesió europeus, a través d’una pregunta al Senat d’en Jordi Xucla del 13 de febrer i va manifestar en sessió del Parlament de Catalunya la voluntat de incloure l’eix en la xarxa transeuropea de carreteres.

La mateixa web del DPTOP, no actualitzada des del 2000, i consultada el 10 d’octubre de 2003, diu textualment referint-se a l’autovia de Bracons “ Aquest eix s'impulsa com a element de la xarxa de carreteres transeuropea amb possible finançament de la UE.”

Es pot constatar fàcilment a través de premsa, l’evolució en la venda de l’eix Vic-Olot per Bracons que va passar de ser connexió entre comarques veïnes a via pesada i de llarg recorregut. Ara sembla que el govern de CiU es torna a trobar molt més còmode situant el debat en l’esfera local i “venent” l’eix com una simple connexió entre Osona i la Garrotxa, per evitar el debat sobre les conseqüències d’obrir un nou corredor de transport internacional en zones de gran valor ecològic i paisatgístic, corredor que alterarà fonamentalment la vida quotidiana de les comarques afectades.

Es sorprenent la capacitat de manipular i mentir dels dirigents convergents respecte a Bracons. Aquest passat estiu el mateix Josep Micaló, diputat de CiU per Girona, afirmava tot el contrari del que ara sosté en Follia, al dir, a la comissió de Política Territorial del passat 18 de juny que, davant les dificultats de desdoblar l’eix Transversal, el túnel de Bracons era el pas ideal pels camions que circulaven cap a la frontera francesa.

L'estudi d'alternatives realitzat per l'ANG no afirma que l'eix Vic-Olor per Bracons sigui una alternativa al trànsit de llarg recorregut. L'eix no té capacitat d'absorvir el trànsit pesant i de llarg recorregut que circula per les itineraris viaris tradicionals, en contra del que els defensors del túnel i els plans sectorials preveuen.

Salvem les Valls sol·licita als gestors públics la desestimació d’un projecte que no saben encara per a que ha de servir i quin problema ha de solucionar: si l’accessibilitat, l’envelliment de la població o la implantació de noves activitats industrials i terciàries. L’eix Vic-Olot per Bracons respon únicament a una decisió presa abans de qualsevol justificació i consideració tècnica sobre la seva necessitat.

Olot, 10 d'Octubre de 2003